Segon dia de recitació

 Avui, 2 de desembre de 2011, hem fet la segona sessió de recitació. Primer de tot vam tornar a començar amb els exercicis de respiració i articulació que ja vaig comentar a l'última entrada sobre la recitació. 

En aquesta sessió la tria de poemes va tornar a ser molt bona, pel meu gust i, penso que totes vam quedar meravellades amb alguns poemes, com per exemple el de " Tinc Alzheimer" d'en Salvador Riera. Que diu així: 

  

  Tinc Alzheimer 

Si em veus i te n'adones que no hi veig, 

Mira'm 

Si em veus i te n'adones que no hi sento, 

Parla'm 

Si em veus i te n'adones que quequejo, 

Escolta'm 

Si em veus i te n'adones que no et puc tocar, 

Toca'm 

Si em veus i te n'adones que em costa moure'm,

Mou-me

Si em veus i te n'adones que he caigut,

Aixeca'm

Si em veus i te n'adones que tremolo, 

Abraça'm 

Si em veus i te n'adones que ploro, 

Deixa'm plorar

Un cop acabades totes les recitacions la Rosa Soler va comentar que en aquesta sessió potser algunes persones havien anat amb masses presses i ho va voler comentar perquè aquest fet no s'encomanés a les altres companyes en les properes sessions. A més a més, també va afegir que havíem de calmar els nervis i anar més a poc a poc, i que encara que pensem que ja hi anem,  hem d'anar més a poc a poc, per tal de que tot el que diem, pugui arribar al nostre públic.  

La recitació de la nostra companya Elena Ibáñez va ser un molt bon exemple de control de nervis i, a més a més, personalment em va agradar molt. Es diu " Bon dia tristesa" i és de Maria Mercè Marçal.  

Bon dia, tristesa 

Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front 

els núvols i la lluna 

i anem al ball 

que ja s'atansa l'hora! 

Carnestoltes duu llàgrimes 

de colors a la galta.

I per acabar vàrem estar mirant un altre cop alguns dels blocs/dossiers d'aprenentatge i la Rosa Soler va tornar a insistir en què hem d'aprofundir sobre els temes treballs a classe i que estaria bé canviar els tipus de lletres en aquestes ampliacions per a diferenciar-les de la resta.  

Després d'aquesta classe he pogut comprovar que no cal fer un gran treball de memorització de poemes molt llargs o enrevessats, perquè la gent pensi que és més bonic o molt treballat, sinó que qualsevol poema senzill i concís, si es fa de la manera adequada, pot ser una cosa molt bella.