Avui, dimarts 8 de novembre de 2011, la classe de COED ha estat bastant diferent a la dels altres dies.La feina d'avui consistia en observar a una companya de la classe, a la qual prèviament li haviem demanat el seu permís. Se'ns proposava observar-la perquè ens adonéssim d'un tret característic d'ella. I a partir d'aquí calia fer una descripció d'ella, utilitzant el llenguatge escrit i, també el llenguatge visual mitjançant una fotografia del tret que ens havia cridat l'atenció. Aquesta imatge havia de portar un peu de foto.
En el meu cas vaig estar fixant-me amb una companya del grup A d'Educació Infantil, la Clàudia Amalrich. Aquesta és la fotografia amb la que he volgut descriure a la meva companya.
Després d'observar a la Clàudia durant un dies vaig adonar-me que depenent de com anava vestida, dels colors que portés, del seu estat d'ànim, portava un rellotge o un altre. Per tant, vaig decidir fer-li la fotografia als seus rellotges. No volia fer una simple imatge del seu canell. Així que vaig decidir anar a casa seva i posar-li tots els rellotges que tenia als braços. També vaig dir-li que es posés una samarreta clara i que el fons de la paret també havia de ser clar, pel fet de donar-li importància als colors dels rellotges.
El peu de foto diu així: " Les agulles del rellotge marquen la vida de la Clàudia". Primer, vaig posar el títol en color lila i el fons blanc, però no m'agradava com quedava, per tant, vaig provar de posar aquest lila clar per veure com quedava i em va agradar. De manera, que ho vaig deixar així, quedava bé i no li treia protagonisme als colors dels rellotges, que era el que jo volia. Vaig fer la impressió de la fotografia en un paper fotogràfic.
A continuació us deixo la meva descripció:
Durant la sessió vam penjar les fotografies per les parets de l'aula i vam poder fer una volta per mirar la resta d'imatges que havien fet les meves companyes. Vaig poder observar fotografies de tot tipus, des de imatges molt senzilles a altres retocades amb programes informàtics. Un cop vam acabar de veure-les totes, cadascuna havia de fer un petit comentari de la seva fotografia. A partir d'aquí, vaig a donar-me que mai pots començar a fer una exposició d'un treball teu, explicant el que volies fer però no ho has aconseguit, has de vendre el producte amb moltes ganes, entusiasme i estant segura del que tu has fet està bé.
Quan vaig fer jo el comentari de la meva fotografia vaig explicar, el que us he dit a vosaltres, el fons clar, la importància que volia donar-li als rellotges, etc.. La Rosa Soler, la professora, crec que va quedar contenta de com havia fet la fotografia i que els objectius que tenia, com era la importància dels colors dels rellotges amb un fons blanc, li va agradar. Tot i així, hem va fer llegir el peu de foto varies vegades, vaig quedar estranyada, pensava que no cridava prou. Però el problema no era aquest. Resulta que no pronuncio gaire bé la "ll" i aleshores no s'entenia molt bé el peu de foto, ja que, tenia paraules com agulles i rellotge. Un cop que me assabentat d'això vull posar-me a treballar i a fer exercici per a millorar la meva pronunciació.
Per acabar, m'agradaria dir que ha sigut una sessió emotiva, sentimental, diferent i original a les altres. M'ho he passat bé veient les imatges i els trets que altres companyes han destacat d'altres.
