Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’octubre del 2011

Estructura del discurs

L'inici de la classe de COED ha estat molt diferent a totes les altres. Només començar hem visualitzat un vídeo d'una nena de 4 anys recitant una poesia de Nadal.

A continuació hem estat parlant del llibre " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. I entre tota la classe hem extret les idees més rellevants dels 6 capítols que havíem de llegir.



Un cop hem acabat de comentar el llibre, hem començat a treballar un tema nou: l'estructura d'un discurs.
I el primer que hem fet ha estat analitzar aquesta frase "Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat" que amb altres paraules diríem: introducció, desenvolupament i conclusió. 

Introducció:
"Allò que comença bé està mig acabat"
- Es presenta el tema i els objectius.
- És un dels moments on hi ha més expectativa per part del públic i, per tant, hem d'aprofitar i conquistar-lo.
- No ens hem de justificar, no s'ha de demostrar inseguretat però si autoritat.
- Formules introductòries:
  • Dir allò que faràs però no fer-ho, no és una bona manera de començar. 
  •  No s'han de fer castellanismes. 
  • No s'ha de treure importància al teu treball.
  • Definició.
  • Presentació d'objectius. 
  • Preguntes. 
  • Lectura mental.
  • Documentació.
  • Afirmació provocadora .
  • Anècdota. 
Desenvolupament:
- És el cos del text/treball/exposició.
- Es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
- En aquest moment la concentració del públic baixa i, per tant, hem de motivar-lo amb diferents tècniques  
  com per exemple: l'humor, els exemples, les anècdotes, etc.
- Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
1. Per a informar: estructura descriptiva i estructura cronològica.
2. Per a convèncer: estructura inductiva, a partir de coses concretes s'arriba a la idea general, estructura deductiva, a partir de la idea general s'arriba a coses concretes.

Conclusió
- Es fa una síntesis i es tanca el discurs.
- Sintetitza les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- En aquest moment el públic torna a estar atent.
- És important dedicar temps a la conclusió, ja que, és la imatge que s'enduran de la persona que ofereix el  
  discurs i del tema.
- S'ha de fer una conclusió interessant.
- S'han de resumir les idees principals.
- Formules de tancament:
  • Repetir la introducció
  • Resumir els punts principals 
  • Invitació a l'acció 
  • Anunci d'un esdeveniment futur 
  • Promesa 
  • Apel·lar als sentiments



dissabte, 22 d’octubre del 2011

La composició del text

El divendres 21 d'Octubre vam començar d'una forma bastant diferent la classe. La Rosa  Soler ens va comentar que si nosaltres ens havíem d'aprendre un poema de memòria, el més lògic era que ella també ho fes. Així que ens va recitar un poema: 

 " A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
   I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"


                                                                                                                    Maria Mercè i Marçal. 


A tot això, també ens va dir que la primera feina es memoritzar, però que quan els nostres llavis recitin el poema fent tasques quotidianes, com ara fregar plats, rentar-nos les dents, etc.. és quan de veritat portarem el poema dins nostre. A continuació, amb tota la classe vam recitar un petit travallengües: 

" Una gallina xica, tica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics"



Després vam visualitzar un tros d'un programa del canal 33 dedicat al poeta Miquel Martí i Pol.
Aquest vídeo ens ha permès diferenciar tres tipus diferents de recitar un text: 
  1. Recitació teatral
  2. Recitació d'un text des del cor i dir-ho de memòria
  3. Lectura en veu alta 
Una de les coses que hem comentat és que els famosos que sortien al vídeo tots recitaven a poc a poc, amb paciència..

Cal afegir que la lectura en veu alta és una lectura pels altres. Qui llegeix el text és qui ens fa la feina. La feina de l' escoltador és escoltar, i això vol dir entendre, i , entendre vol dir reproduir una imatge.
En el moment de fer una lectura en veu alta cal marcar els signes de puntuació. Per exemple, quan ens trobem una coma en un text cal comptar per dintre 3 segons, en canvi amb el punt cal estar-s'hi 5 segons. Aquestes són les pauses correctes que s'haurien de fer a nivell tècnic. Aquestes pauses ens poden sobtar, perquè estem molt mal acostumats/viciats a saltar-nos els signes de puntuació. I són importantíssims perquè ajuden al escoltador a entendre millor el que el lector està llegint.

A més a més de tot això, també ens ha donat temps de treballar la composició del text:

PLANIFICAR: reflexionar
          1.1- Anàlisis de la situació comunicativa: a qui? que? per què? com?
          1.2- Recollida d'informació
          1.3- Selecció i ordenació de la informació

REDACTAR: transformar les idees a text oral/escrit, tenint en compte l'estructura del text. El paràgraf és el contenidor del que recollirem una sola idea principal.

REVISAR: és aconsellable revisar-ho dues vegades. Cada cop en una cosa diferent: en la forma i el contingut. De la forma revisarem la competència lingüística i del contingut la coherència, l'estil..


diumenge, 16 d’octubre del 2011

Trets característics de la llengua oral formal

El divendres 14 d'Octubre a classe de COED vam estar parlant sobre els trets característics de la llengua oral formal, concretament sobre l'exposició oral. 

La podem dividir en 3 trets: 

1. Trets contextual:
  • Caràcter no universal i aprenentatge escolar.
  • Acústica, efímera i produïda en temps real .
  • Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional.

2. Trets textuals:  

  • Formal i generalment monologada.
  • Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
  • Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.
3. Trets lingüístics 

  • Paper fonamental dels trets suprasegmentals.
  • Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 
  • Correció normativa i ús de la varietat estàndard.


Desprès d'analitzar aquests continguts es pot establir una gradació. Per tant no hi ha una diferència entre els dos codis. Podem dir que l’oral i l’escrit no són contraris sinó que segueixen una línia contínua i tenen les seves semblances.