El territori que vam triar va ser Bellver de Cerdanya, un poble que per raons de l'atzar, compartíem per diferents raons. Aquest fet ens va cridar molt l'atenció i sense pensar-ho dues vegades, vam decidir fer aquest treball sobre el nostre poble, del que totes tres ens estimàvem d'una manera o una altra.
A l'inici del treball vam tenir alguns problemes perquè no sabíem com enfocar-lo, però tal i com us vaig explicar en aquesta entrada (Cliqueu aquí ) vam parlar amb la Rosa Soler i el treball va començar a agafar forma. No ens va costar gens triar els temes que volíem parlar, ja que, totes consideràvem important el mateix, fins i tot, vam haver de retallar part del discurs abans de la presentació de la quantitat d'informació i experiències que volíem explicar.
Durant la realització del treball, tot va anar molt bé, però cal dir que degut a la pressió de saber que tindríem tant de públic i que la nostra exposició era l'últim dia . Havíem de millorar tots aquells aspectes que deien cada dia després de les presentació. Aquest fet va provocar que de vegades hi haguessin moments de tensió però que van ser superats de mica en mica.
A continuació us deixo un dels recursos TIC que vam utilitzar per la nostra presentació: un Power Point.
A més a més també vam utilitzar un altre recurs TIC, vam agafar un programa per editar vídeos com és el Movie Maker i vam colocar-hi un seguit de fotografies, com si fos un vídeo.L'últim recurs TIC que vam utilitzar va ser un Prezi, us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Bellver de Cerdanya, un món per descobrir.
Quan es va acostar l'hora d'exposar, tant l'Alba com jo estàvem força tranquil·les, en canvi, la Maria era un sac de nervis, fins i tot, va anar al bar a prendre's una til·la dels nervis que tenia. Ho havíem assajat moltes vegades i ho portàvem molt ben preparat. Per tant, no havíem de tenir nervis, però un cop que ja estàvem les tres a la classe ens vam posar totes nervioses.
En el meu cas, tal i com us vaig explicar, el dia que em va tocar recitar la poesia, estava més nerviosa quan estava asseguda a la cadira, per esperar que hem toqués sortir a mi, que un cop allà. Vaig pensar que moltes vegades ens havia sortit bé i que no tenia perquè sortir-nos ara malament.
Quan ja ens tocava, ens vam posar davant dels companys, i d'en Jordi Simón i la Rosa Soler, hi havia un silenci sepulcral. Tots els seus ulls ens miraven i esperaven a veure que fèiem. Aleshores en aquell moment va ser quan jo em vaig relaxar i vaig començar a gaudir explicant totes aquelles emocions, sentiments i històries del meu poble.
Tot va sortir bé, excepte que vam tenir algun problema tècnic a l'hora de posar el Prezzi, potser vam anar mica lentes i, al final, en el canvi d'un parell de diapositives.
Vam intentar utilitzar totes les tècniques que tantes vegades hem estat treballant a COED i tots els aspectes de millora que havien dit respecte les exposicions anteriors. Com per exemple:
- Guanyar-se la confiança del públic a través de la mirada.
- Parlar d'una forma clara.
- Utilitzar un llenguatge estàndard.
- Introduir algun toc d'humor, fins i tot, un diàleg entre nosaltres.
- Passar-nos el torn de paraula.
- Procurar no tallar el discurs a l'hora de canviar de diapositiva.
- Utilitzar tècniques de suport audiovisual treballades a GTIC.
Tot i que, vam treballar amb diferents recurs TIC, el que volíem era que reforcessin la nostra comunicació oral i per fer-ho vam interactuar alguna vegada amb les imatges.
Un cop finalitzada la nostra exposició, vam repartir el tast de fuet que vam portar, tant a les nostres companyes com a la Rosa Soler i en Jordi Simón.
Aquest fet ens va dur a plantejar-nos, més d'una vegada, si ho fèiem o no. Ja que ens la jugàvem bastant volen innovar, però personalment i conjuntament amb el meu grup creiem que va ser original i que va sortir tot més o menys com ho teníem preparat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada