Com a totes les classes de recitació, les últimes companyes que els hi tocava recitar, han fet els exercicis de relaxació i articulació. I tot seguit han començat a recitar els seus poemes. Personalment penso, que un cop més, la tria de poemes ha estat encertada.
M'agradaria destacar un poema anomenat " L'ànima de les flors" de Joan Maragall que va escriure l'any 1898. Si voleu saber una mica més d'aquest gran i reconegut poeta cliqueu aquí
L'ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'ha encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
Morirem aviat, lluny de la plata, -
elles deuen pensa,-
més ara nostre brill al poeta encanta,
al mig del caminal,
qui és que les deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'ha encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
Morirem aviat, lluny de la plata, -
elles deuen pensa,-
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.
Un cop acabat aquesta part de la sessió, vam posar-nos a mirar blocs de companyes de la classe i per acabar vam comentar l'examen final. Que tal i com va dir la Rosa Soler, no és un examen final, sinó una activitat final individual, una demostració del aprenentatge propi. Així que ara només queda posar-se a treballar de valent en aquesta activitat i demostrar tot allò que he aprés en aquestes classes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada