Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercicis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercicis. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de desembre del 2011

Fluxogrames, eina de suport del pensament

Avui dia 1 de desembre hem parlat a classe de GTIC sobre els fluxogrames.

Els  diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Tenen sempre un únic punt d'inici i un únic punt de terme. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme. Abans s'utilitzava molt en l'àmbit de la informàtica, però avui en dia ja s'utilitza en molts àmbits.

Com a futurs mestres que som, li podem trobar dues utilitzacions:

1.     Per planificar les nostres tasques professionals.
2.    Podem ensenyar als nostres alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per a prendre i practicar  amb els diferents temes que es parlen a classe.


Podem fer fluxogrames amb moltes eines, però a classe hem optat per treballar amb el Gliffy.
Per saber una mica més sobre el seu funcionament, en Jordi Simón ens ha encarregat una activitat que havíem de fer a casa que tractava de crear un fluxograma sobre l'acció de travessar una cruïlla en la que hi ha semàfor. I aquest és el resultat de l'activitat:







dimarts, 29 de novembre del 2011

Glogster

Glogster és una nova eina que hem après a utilitzar avui a la classe de gtic. És una eina web 2.0 que serveix per a crear pòsters digitals. Normalment els pòsters serveixen per transmetre sentiments i emocions, però també per idees. És una manera de convertir els pòsters de cartolina i cola en pòsters digitals interactius en els que pots afegir audio i vídeo.


Per saber una mica més sobre el seu funcionament ha classe hem creat un pòster del tema que nosaltres hem preferit. Aquí us deixo el meu: Glogster









dilluns, 28 de novembre del 2011

CmapTools: creació de mapes conceptuals

Avui a classe de GTIC em parlat dels mapes conceptuals.  És una tècnica utilitzada per la representació gràfica del coneixement. En aquests es fa una xarxa de conceptes i tots ells és relacionen mitjançant fletxes.

Un mapa conceptual es pot crear a partir de qualsevol editor gràfic, però existeixen diversos programes que ens ajudaran a crear-los d'una manera més fàcil. I un dels més coneguts és el CmapTools.

Un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.

La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals. 

L'activitat que que hem fet a classe ha consistit en crear un mapa conceptual a partir d'aquest text:


                                                           El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.




El meu mapa conceptual és aquest:




diumenge, 27 de novembre del 2011

Què és Prezi?

El Prezi és una eina que va més enllà que les presentacions a través de diapositives, està format per un full en blanc  pel qual  et mous en totes les direccions, entrellaçant totes les idees.

Prezi per tant seria una aplicació de presentacions online que ens permet comunicar idees o conceptes a partir d'una metàfora.

Característiques:

•    És un entorn de treball on-line
•    És gratuït i té una versió educativa
•    Podem editar/compartir col·laborativament
•    Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones
•    És un entorn multimedial
•    Podem treballar a partir de metàfores visuals
•    Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes
•    Els frames ens permeten definir parts
•    El path permet estructurar l'ordre dels frames
•    El prezi treballa sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en Power Point
•    El seu ús és senzill
•    Prezi treballa amb tecnologia flash
•    Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o...



 Us deixo un enllaç amb una presentació feta per mi:  Prezi



dimecres, 26 d’octubre del 2011

Tractament d'imatges


A l'última classe de GTIC vam introduir-nos en un nou tema: la imatge. Per fer-ho vam començar parlant dels conceptes i característiques bàsiques de la imatge digital:

  • La grandària: fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té. A la pràctica els Megapíxels són molt més importants en el moment d'imprimir la imatge. Perquè quan nosaltres visualitzem una imatge a la pantalla de l' ordinador no es pot apropiar bé, perquè les pantalles són de baixa resolució i aleshores concentren pocs píxels.
  • El pes: és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
    Per exemple, per saber el pes d'una imatge el que hauríem de fer és: clicar al boto dret del ratolí, donar-li a visualitzar, informació de la imatge, mida.
  • La profunditat de color: fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
    És a dir, serà la quantitat de colors que podem posar en una imatge. Quan hi ha més canvis/barreja de possibles colors, la imatge serà molt més "rica".
  • La resolució: és la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic.

Un cop analitzat i entesos aquests conceptes, ens vam posar a fer pràctiques amb el programa GIMP 2.6, què és un programa lliure i gratuït. El que vam fer va ser començar a treballar amb aquest programa a partir de la imatge " firals de bellvis 2009" que en Jordi Simon ens va penjar al suro de l'assignatura.


Firals de Bellvis 2009 - Fotografia original 

Quan ja teníem la imatge descarregada, el següent procés era retallar un tros de la imatge. Per fer-ho havíem d'anar a " caja de herramientas", on trobarem una " herramienta de recorte" i allà apareix un cuter. Aleshores s'ha de seleccionar la part  i fer doble clic.


 Firals de Bellvis 2009 - Fotografia retallada 

Després, havíem d'escalar la imatge. Per què no sigui tan gran, el que fem és reduir la imatge. Com? amb  l'icona d'escalar, que es troba al fer clic a "imagen". A continuació, posem els píxels que volem. Pel bloc entre els 650/750 d'amplada és suficient, l'altura es posa automàticament.
Firals de Bellvis 2009 - Fotografia escalada 650x450

Per acabar havíem de retocar la imatge, el que he fet és eliminar una caixa d'aigua que hi havia, copiant i enganxant les rajoles del costat. A més, també he eliminat el collar de la dona que té el dit aixecat, a través de l'icona de clonar.

Firals de Bellvis 2009 - Fotografia retocada
Aspectes a destacar: 
- S'han de signar totes les imatges.
- El primer condicionant perquè les fotografies siguin bones és el fotògraf.
- Les òptiques de les càmeres, també són importants. Hi han de tots preus. 
- Si la imatge no es vol imprimir, ni retocar, els 5M és suficient. 
- Més píxels millor tamany, més pes no és més qualitat.



dissabte, 15 d’octubre del 2011

Aprender i créixer

El divendres 14 d'Octubre a classe de COED vam estar parlant sobre els trets característics de la llengua oral formal, concretament sobre l'exposició oral. 

La podem dividir en 3 trets: 

1. Trets contextual:
  • Caràcter no universal i aprenentatge escolar.
  • Acústica, efímera i produïda en temps real .
  • Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional.

2. Trets textuals:  

  • Formal i generalment monologada.
  • Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
  • Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.
3. Trets lingüístics 

  • Paper fonamental dels trets suprasegmentals.
  • Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 
  • Correció normativa i ús de la varietat estàndard.


Desprès d'analitzar aquests continguts es pot establir una gradació. Per tant no hi ha una diferència entre els dos codis. Podem dir que l’oral i l’escrit no són contraris sinó que segueixen una línia contínua i tenen les seves semblances.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Sir Ken Robinson

Una de les feines que havíem de fer a COED era la visualització de dues conferències de Ken Robinson, un comunicador anglès. Mireu-les i escolteu-les, totes dues, molt atentament.


La primera conferència anomenada: " Las escuelas matan la creatividad" 
I la segona "A iniciar la revolucion del aprendizaje!"

          


     








Crec que un dels aspectes que dóna més èxit a les seves xerrades és sens cap dubte el humor que té a cada una de les seves conferències. Des d'un principi l' humor es presenta com el tema principal a les seves reflexions, pensaments i expressions. Això fa que les seves conferències es facin molt més amenes. Cal dir que Sir Ken Robinson és reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació. També penso que l'èxit de les seves xerrades és perquè transmet al públic el seu interès per l’educació i per la creativitat dels nens. 

Penso que Ken Robinson, alhora de sortir a donar una conferència, utilitza un petit guió on té els punts més importants, els aspectes que ha de destacar, és a dir, els punts més importants.  Però que principalment domina la improvisació a la perfecció. Sap parlar molt bé en públic, li agrada i se li nota. Això és pot veure, amb tots els exemples i històries que va explicant al llarg del discurs. I això fa que ens faciliti la comprensió del que ens esta explicant. Ja que exemplificar sempre ajuda a entendre millor les coses.

dijous, 22 de setembre del 2011

El llenguatge i la llengua


Aprofito aquesta entrada per explicar breument el que vam fer la primera classe de COED.
Primer de tot, amb la Rosa Soler, vam comentar el programa de l'assignatura, aprofundint una mica més, ja que el dia de la presentació va ser molt general. A continuació, ens va explicar les tres o quatre activitats que marcarien més l'assignatura, com per exemple la recitació d'una poesia, l'exposició fotogràfica, etc. 

Un cop explicat això, va haver-hi una cosa que em va cridar molt l'atenció, d'una bossa va treure un gerro amb aigua i el va col·locar a dalt d'un armari, perquè totes el veiéssim perfectament. Tot seguit ens va dir que li expliquéssim el que estàvem veient, i tothom deia coses diferents, tothom tenia una percepció. Per exemple, hi havia algú que deia que el gerro estava mig ple d'aigua i d'altres que deien que estava mig buid, hi ha qui veu les coses més positives i en canvi, d'altres més negatives.  

Per acabar, vam fer una activitat una mica més dinàmica, ens va dir que en un full ens descrivíssim nosaltres mateixes, tant físicament com psíquicament. Un cop fet, ens va agafar els fulls, els va barrejar i ens els va repartir, segons el que llegíem havíem de atribuir-li aquella descripció 4 adjectius. 

Al finalitzar la classe ens va proporcionar unes fotocopies de TUSON, J. (1984) Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45 -50) i ens va dir que expliquéssim la diferència entre la llengua i el llenguatge.  Per tant, en aquesta entrada us deixo, les idees principals:

El llenguatge humà esta constituït per les senyals i les combinacions de senyals peculiarment organitzades. Aquest no és només l'instrument que utilitzem per comunicar-nos, sinó que va molt més enllà.

Els humans ens podem expressar i comunicar d'una forma molt característica, gràcies al llenguatge. El llenguatge humà el diferenciem de les altres espècies animals, principalment perquè posseïx diversos nivells:
  •  Discurs
  •  Oració 
  • Sintagma
  • Morfema
  • Fonema
Per tant els humans, tenim un llenguatge molt ric i complex que ens permet expressar situacions, idees, sensacions... i fins i tot fer referència a fets o coses absents en aquell moment.

El llenguatge també ens permet reduir i classificar les percepcions del nostre entorn, perquè si per cada percepció hi hagués una paraula, la comunicació seria molt complicada. Cal dir, que la intel·ligència i el llenguatge es desenvolupem simultàniament, però el que ens dóna la capacitat de pensar: és el llenguatge. També és el suport bàsic de la memòria tant a nivell individual com col·lectiu.

Més d'un cop utilitzem el llenguatge per alliberar-nos o manifestar un estat d'ànim. També ens permet dialogar i reflexionar sobre la nostre pròpia experiència.

L' expressió humana corporal està considerada, la traducció científica del llenguatge, sent el medi de comunicació més extens que tenim els humans.

El llenguatge sempre està relacionat amb una llengua. La llengua ens serveix, per exemple, per transmetre de generació en generació la memòria d'un poble, d'una civilització. Tots aquests coneixements estan impregnats en la mateixa llengua, a la vegada tota la bessant científica i tècnica, seria inexplicable sense la seva pròpia llengua.
  

La identitat de les persones la crea també la llengua, és necessària i fonamental per desenvolupar un discurs, per tant és impossible pensar sense tenir el suport d'una llengua. 


Val la pena donar-li un cop d'ull

Edu3.cat





Primer de tot m'agradaria que penseu una cosa, els ordinadors es van crear bàsicament, com màquines per fer càlculs, però al llarg dels anys s'han convertit en màquines que ens permet poder comunicar-nos amb persones de tot arreu, mantenir una conversa amb veu i so, enviar imatges, vídeos i missatges molt ràpidament. 

Aquest vídeo, que podeu visualitzar, ens explica que un amèrica anomenat Ted Nelson va elaborar un projecte anomenat " XANADU" que era una xarxa molt semblant a la que tenim
d' Internet, però 30 anys abans. Cal mencionar que aquest projecte, no va arribar a fer-se realitat.

El projecte va donar lloc a diverses innovacions, com per exemple: 
- Hipertext: va servir per designar el nou model de la informació relacionada. 
- Hipermèdia: és un sistema on els elements es relacionen mitjançant enllaços. 

Un altre aspecte important a destacar, els invents crucials que un equip d'investigació va fer per exemple, el ratolí que és un dispositiu que permet la comunicació d'anada i tornada amb l'ordinador, és a dir, una comunicació interactiva. 

Els primers programes interactius apareixen als anys 90, amb el format que tots avui  dia coneixem, el CD-ROM que és un suport capaç d'emmagatzemar una quantitat raonable
d' imatge i música. 
Els primers programes que van donar més impacte van ser el videojocs, que es van convertir en un entreteniment de gran consum. Bona part d'aquest programes tenien propòsits educatius, com per exemple, el CD-ROM d'un conegut pintor català, Joan Miró. 

La interfície és el mes important d'un sistema interactiu, perquè engloba els grafismes i les opcions que fan possible el diàleg entre l'ordinador i l'usuari.