Avui, 9 de desembre de 2011 seguim, com cada divendres, amb la recitació de les poesies.
Però avui ha estat diferent a tots els altres dies. Avui era jo qui havia de sortir davant de totes les meves companyes i recitar el poema. Ja fa uns dies que us vaig comentar que havíem d'entregar el poema escollit a la Rosa Soler, però no us vaig dir quin havia triat.
En una de les sessions de COED la Rosa Soler ens va comentar que en Jaume Subirana tenia publicats llibres on recollia diferents poemes. Arrel d'això vaig voler saber una mica més sobre aquest senyor i em vaig posar a buscar. Vaig trobar la seva pàgina oficial on hi ha tot tipus d'informació i tot el que ha fet al llarg de la seva carrera. Us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull:
Jaume Subirana
Bé encara no us he dit el poema triat, potser ja us ho suposeu, després d'haver llegit alguns dels reculls de poemes de Jaume Subirana, vaig triar un del seu llibre: " 50 poemes per un funeral". No només en té aquest, té dos més que són: " 50 poemes per memoritzar" i "50 poemes dalt d'una cadira".
El poema que he triat per recitar es diu "Despertar" i és de l'Oriol Izquierdo. I diu així:
Despertar
Saps quants anys d’aquesta vida
no donaria
per tornar-te l’abraçada
que no em vas fer
l’albada de l’últim dia
quan t’abraçava
amb la inútil esperança
de retornar-te
amb els besos la mirada
amb les mans aquell somriure
amb les llàgrimes les llàgrimes
amb el meu alè l’alè?
Saps quants anys d’aquesta vida
no donaria
per tenir-te viva encara?
Ara dorms molt lluny d’aquí
i dorms amb mi.
Abans de començar a recitar els diferents poemes, com a totes les classes, vam fer uns exercicis de relaxació i articulació, per tal que ens sortís millor. He de confessar que estava molt més nerviosa quan mirava el rellotge i veia que l'hora s'acostava que un cop asseguda a la cadira de la classe, tot i que, els exercicis de relaxació em van anar molt bé. Quan vaig sortir, vaig posar els peus "ben clavats a terra" vaig respirar fons i vaig començar fent una breu explicació de com es titulava el meu poema i de qui era. Tot seguit vaig començar a recitar.
Crec que el missatge de meu poema va arribar a tothom, ja que, vaig intentar mirar a tothom mentre recitava i donar-li entonació quan hi havia una pregunta. Penso que el meu volum de veu també era correcte. Quan vaig tornar a seure a la cadira ja estava totalment relaxada i tranquil·la perquè havia fet una feina ben feta. I així m'ho van fer saber les meves companyes. I més tard, la Rosa Soler també m'ho va fer saber amb la nota. Estic molt contenta i satisfeta, ja que, he vist que el meu esforç i la meva pròpia superació dels nervis davant del públic, encara que no es notés gaire, ha valgut la pena.
He d'afegir que tant la meva família com alguna companya de classe començaven estar farts de mi. Ja que, quasi cada dia els hi recitava la poesia. Fins i tot, la meva companya, s'havia arribat a saber algun tros de memòria i tot.
Després d'haver superat aquest exercici, que des de un bon principi de curs li tenia una mica de respecte, puc concloure dient que si una cosa la portes preparada no ha de sortir malament. Per tant, l'únic problema amb el que et pots trobar és saber controlar els nervis.
