Que ràpid passa el temps!! Sembla ahir quan començava una nova aventura, un nou projecte i començava a donar forma aquest bloc. Avui, 30 de desembre, serà la meva última entrada.
Aquest ha estat el meu primer bloc i ha estat una experiència molt bona i enriquidora. Ja que podia compartir amb les meves companyes tot el que hem anat treballant a les classes de GTIC i COED, amb en Jordi Simón i la Rosa Soler. Ells dos són les persones que al llarg d'aquests quatre mesos m'han acompanyat i m'han guiat en aquesta tasca.
No sabia que crear un bloc comportava una sèrie de responsabilitats i tot el que havies de tenir en compte per publicar entrades. El bloc m'ha fet reflexionar a l'hora d'escriure en qüestions com: què, com, quan, per què i a qui ho diré.
M'he adonat que és una eina molt útil per estudiar, perquè està tot recollit en les entrades que al llarg d'aquest mesos he anat publicant.
Durant aquest semestre he pogut aprendre molt més del món de la tecnologia i les TIC. He pogut conèixer i utilitzar programes que mai havia utilitzat o no havia sentit parlar d'ells, com per exemple el Prezi, el Glogster..
En definitiva, l'assignatura de GTIC m'ha servit i per molt, ja que, he pogut enriquir el meu coneixement sobre aquesta matèria i canviar la meva forma de treballar davant aquestes tecnologies, ja que, a partir d'ara tindre molt en compte tota la informació que publiqui sobre mi, les imatges que utilitzi per els propers treballs.. A més a més, també trobo que es una assignatura molt útil de cara al dia a dia de la nostra vida i com a futurs mestres.
L'assignatura de COED, també trobo que ha estat una assignatura molt aprofitosa i que m'ha servit sobretot per tindre molta més fluïdesa alhora d'expressa les meves idees tant a nivell oral, escrit i digital.
Per finalitzar m'agradaria dir que tenir un bloc ha sigut una experiència molt bona i que no descarto la possibiliat de tenir-ne un altre en un futur.
Fins aviat!!!!
divendres, 30 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
Portals educatius
Els dos portals educatius dels que hem estat parlant durant les dues últimes classes de GTIC han estat:
• Edu365
• XTEC
Hem dedicat les classes a parlar sobre ells: quines utilitats tenen, a qui van dirigits...
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és una xarxa telemàtica del Departament d'Educació al servei específic del sistema educatiu de Catalunya. És un servei d'Internet, àmpliament utilitzat pel professorat, els centres docents, els serveis educatius i altres estaments i organitzacions relacionats amb l'ensenyament. Encara que també està dirigit al alumnes i, per exemple, si entrem a l’apartat d’educació infantil trobem que hi ha un seguit de jocs de diferents temàtiques per tal que els nens puguin portar a la pràctica allò que anteriorment ja han treballat a l’aula. I per als més grans ja trobem diferents notícies relacionades amb el que va passant en l’actualitat per tal que puguin anar prenent consciència del que va passant al seu entorn.
L'Edu365 és un portal educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies, que es basa en les infraestructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Va dirigit tan a professors (proporcionant recursos i serveis que el poden ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa segons matèries i etapes) i als alumnes (per fer pràctiques, resoldre dubtes o usar pàgines webs...).
Dintre de cadascun d'aquests portals educatius podem trobar-hi diferentes aplicacions: wikis, blocs, odissea, linkat, JClic...
Per tant són webs que val la pena que aprofitem i que utilitzem juntament amb els nostres alumnes. És una manera diferent de transmetre i ensenyar conceptes i a més a més els ajudarà a familiaritzar-se amb la web.
• Edu365
• XTEC
Hem dedicat les classes a parlar sobre ells: quines utilitats tenen, a qui van dirigits...
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és una xarxa telemàtica del Departament d'Educació al servei específic del sistema educatiu de Catalunya. És un servei d'Internet, àmpliament utilitzat pel professorat, els centres docents, els serveis educatius i altres estaments i organitzacions relacionats amb l'ensenyament. Encara que també està dirigit al alumnes i, per exemple, si entrem a l’apartat d’educació infantil trobem que hi ha un seguit de jocs de diferents temàtiques per tal que els nens puguin portar a la pràctica allò que anteriorment ja han treballat a l’aula. I per als més grans ja trobem diferents notícies relacionades amb el que va passant en l’actualitat per tal que puguin anar prenent consciència del que va passant al seu entorn.
L'Edu365 és un portal educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies, que es basa en les infraestructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Va dirigit tan a professors (proporcionant recursos i serveis que el poden ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa segons matèries i etapes) i als alumnes (per fer pràctiques, resoldre dubtes o usar pàgines webs...).
Dintre de cadascun d'aquests portals educatius podem trobar-hi diferentes aplicacions: wikis, blocs, odissea, linkat, JClic...
Per tant són webs que val la pena que aprofitem i que utilitzem juntament amb els nostres alumnes. És una manera diferent de transmetre i ensenyar conceptes i a més a més els ajudarà a familiaritzar-se amb la web.
dimarts, 20 de desembre del 2011
Presentació Territori - Identitat
Avui, 20 de desembre de 2011, he tingut la presentació de Territori - Identitat. En que consisteix aquesta tasca? doncs bé en grups de dues o tres persones havíem de fer una exposició sobre un territori i la seva identitat. El nostre grup estava format per l'Alba Minet, la Maria Uroz i jo.
El territori que vam triar va ser Bellver de Cerdanya, un poble que per raons de l'atzar, compartíem per diferents raons. Aquest fet ens va cridar molt l'atenció i sense pensar-ho dues vegades, vam decidir fer aquest treball sobre el nostre poble, del que totes tres ens estimàvem d'una manera o una altra.
A l'inici del treball vam tenir alguns problemes perquè no sabíem com enfocar-lo, però tal i com us vaig explicar en aquesta entrada (Cliqueu aquí ) vam parlar amb la Rosa Soler i el treball va començar a agafar forma. No ens va costar gens triar els temes que volíem parlar, ja que, totes consideràvem important el mateix, fins i tot, vam haver de retallar part del discurs abans de la presentació de la quantitat d'informació i experiències que volíem explicar.
Durant la realització del treball, tot va anar molt bé, però cal dir que degut a la pressió de saber que tindríem tant de públic i que la nostra exposició era l'últim dia . Havíem de millorar tots aquells aspectes que deien cada dia després de les presentació. Aquest fet va provocar que de vegades hi haguessin moments de tensió però que van ser superats de mica en mica.
A continuació us deixo un dels recursos TIC que vam utilitzar per la nostra presentació: un Power Point.
A més a més també vam utilitzar un altre recurs TIC, vam agafar un programa per editar vídeos com és el Movie Maker i vam colocar-hi un seguit de fotografies, com si fos un vídeo.L'últim recurs TIC que vam utilitzar va ser un Prezi, us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Bellver de Cerdanya, un món per descobrir.
Quan es va acostar l'hora d'exposar, tant l'Alba com jo estàvem força tranquil·les, en canvi, la Maria era un sac de nervis, fins i tot, va anar al bar a prendre's una til·la dels nervis que tenia. Ho havíem assajat moltes vegades i ho portàvem molt ben preparat. Per tant, no havíem de tenir nervis, però un cop que ja estàvem les tres a la classe ens vam posar totes nervioses.
En el meu cas, tal i com us vaig explicar, el dia que em va tocar recitar la poesia, estava més nerviosa quan estava asseguda a la cadira, per esperar que hem toqués sortir a mi, que un cop allà. Vaig pensar que moltes vegades ens havia sortit bé i que no tenia perquè sortir-nos ara malament.
Quan ja ens tocava, ens vam posar davant dels companys, i d'en Jordi Simón i la Rosa Soler, hi havia un silenci sepulcral. Tots els seus ulls ens miraven i esperaven a veure que fèiem. Aleshores en aquell moment va ser quan jo em vaig relaxar i vaig començar a gaudir explicant totes aquelles emocions, sentiments i històries del meu poble.
Tot va sortir bé, excepte que vam tenir algun problema tècnic a l'hora de posar el Prezzi, potser vam anar mica lentes i, al final, en el canvi d'un parell de diapositives.
Vam intentar utilitzar totes les tècniques que tantes vegades hem estat treballant a COED i tots els aspectes de millora que havien dit respecte les exposicions anteriors. Com per exemple:
Tot i que, vam treballar amb diferents recurs TIC, el que volíem era que reforcessin la nostra comunicació oral i per fer-ho vam interactuar alguna vegada amb les imatges.
Un cop finalitzada la nostra exposició, vam repartir el tast de fuet que vam portar, tant a les nostres companyes com a la Rosa Soler i en Jordi Simón.
Aquest fet ens va dur a plantejar-nos, més d'una vegada, si ho fèiem o no. Ja que ens la jugàvem bastant volen innovar, però personalment i conjuntament amb el meu grup creiem que va ser original i que va sortir tot més o menys com ho teníem preparat.
El territori que vam triar va ser Bellver de Cerdanya, un poble que per raons de l'atzar, compartíem per diferents raons. Aquest fet ens va cridar molt l'atenció i sense pensar-ho dues vegades, vam decidir fer aquest treball sobre el nostre poble, del que totes tres ens estimàvem d'una manera o una altra.
A l'inici del treball vam tenir alguns problemes perquè no sabíem com enfocar-lo, però tal i com us vaig explicar en aquesta entrada (Cliqueu aquí ) vam parlar amb la Rosa Soler i el treball va començar a agafar forma. No ens va costar gens triar els temes que volíem parlar, ja que, totes consideràvem important el mateix, fins i tot, vam haver de retallar part del discurs abans de la presentació de la quantitat d'informació i experiències que volíem explicar.
Durant la realització del treball, tot va anar molt bé, però cal dir que degut a la pressió de saber que tindríem tant de públic i que la nostra exposició era l'últim dia . Havíem de millorar tots aquells aspectes que deien cada dia després de les presentació. Aquest fet va provocar que de vegades hi haguessin moments de tensió però que van ser superats de mica en mica.
A continuació us deixo un dels recursos TIC que vam utilitzar per la nostra presentació: un Power Point.
A més a més també vam utilitzar un altre recurs TIC, vam agafar un programa per editar vídeos com és el Movie Maker i vam colocar-hi un seguit de fotografies, com si fos un vídeo.L'últim recurs TIC que vam utilitzar va ser un Prezi, us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Bellver de Cerdanya, un món per descobrir.
Quan es va acostar l'hora d'exposar, tant l'Alba com jo estàvem força tranquil·les, en canvi, la Maria era un sac de nervis, fins i tot, va anar al bar a prendre's una til·la dels nervis que tenia. Ho havíem assajat moltes vegades i ho portàvem molt ben preparat. Per tant, no havíem de tenir nervis, però un cop que ja estàvem les tres a la classe ens vam posar totes nervioses.
En el meu cas, tal i com us vaig explicar, el dia que em va tocar recitar la poesia, estava més nerviosa quan estava asseguda a la cadira, per esperar que hem toqués sortir a mi, que un cop allà. Vaig pensar que moltes vegades ens havia sortit bé i que no tenia perquè sortir-nos ara malament.
Quan ja ens tocava, ens vam posar davant dels companys, i d'en Jordi Simón i la Rosa Soler, hi havia un silenci sepulcral. Tots els seus ulls ens miraven i esperaven a veure que fèiem. Aleshores en aquell moment va ser quan jo em vaig relaxar i vaig començar a gaudir explicant totes aquelles emocions, sentiments i històries del meu poble.
Tot va sortir bé, excepte que vam tenir algun problema tècnic a l'hora de posar el Prezzi, potser vam anar mica lentes i, al final, en el canvi d'un parell de diapositives.
Vam intentar utilitzar totes les tècniques que tantes vegades hem estat treballant a COED i tots els aspectes de millora que havien dit respecte les exposicions anteriors. Com per exemple:
- Guanyar-se la confiança del públic a través de la mirada.
- Parlar d'una forma clara.
- Utilitzar un llenguatge estàndard.
- Introduir algun toc d'humor, fins i tot, un diàleg entre nosaltres.
- Passar-nos el torn de paraula.
- Procurar no tallar el discurs a l'hora de canviar de diapositiva.
- Utilitzar tècniques de suport audiovisual treballades a GTIC.
Tot i que, vam treballar amb diferents recurs TIC, el que volíem era que reforcessin la nostra comunicació oral i per fer-ho vam interactuar alguna vegada amb les imatges.
Un cop finalitzada la nostra exposició, vam repartir el tast de fuet que vam portar, tant a les nostres companyes com a la Rosa Soler i en Jordi Simón.
Aquest fet ens va dur a plantejar-nos, més d'una vegada, si ho fèiem o no. Ja que ens la jugàvem bastant volen innovar, però personalment i conjuntament amb el meu grup creiem que va ser original i que va sortir tot més o menys com ho teníem preparat.
divendres, 16 de desembre del 2011
Últim dia de recitació i de COED
Avui, 16 de desembre de 2011, ha estat l'últim dia de recitació i l'última classe de COED.
Com a totes les classes de recitació, les últimes companyes que els hi tocava recitar, han fet els exercicis de relaxació i articulació. I tot seguit han començat a recitar els seus poemes. Personalment penso, que un cop més, la tria de poemes ha estat encertada.
M'agradaria destacar un poema anomenat " L'ànima de les flors" de Joan Maragall que va escriure l'any 1898. Si voleu saber una mica més d'aquest gran i reconegut poeta cliqueu aquí
Un cop acabat aquesta part de la sessió, vam posar-nos a mirar blocs de companyes de la classe i per acabar vam comentar l'examen final. Que tal i com va dir la Rosa Soler, no és un examen final, sinó una activitat final individual, una demostració del aprenentatge propi. Així que ara només queda posar-se a treballar de valent en aquesta activitat i demostrar tot allò que he aprés en aquestes classes.
Com a totes les classes de recitació, les últimes companyes que els hi tocava recitar, han fet els exercicis de relaxació i articulació. I tot seguit han començat a recitar els seus poemes. Personalment penso, que un cop més, la tria de poemes ha estat encertada.
M'agradaria destacar un poema anomenat " L'ànima de les flors" de Joan Maragall que va escriure l'any 1898. Si voleu saber una mica més d'aquest gran i reconegut poeta cliqueu aquí
L'ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'ha encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
Morirem aviat, lluny de la plata, -
elles deuen pensa,-
més ara nostre brill al poeta encanta,
al mig del caminal,
qui és que les deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'ha encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
Morirem aviat, lluny de la plata, -
elles deuen pensa,-
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.
Un cop acabat aquesta part de la sessió, vam posar-nos a mirar blocs de companyes de la classe i per acabar vam comentar l'examen final. Que tal i com va dir la Rosa Soler, no és un examen final, sinó una activitat final individual, una demostració del aprenentatge propi. Així que ara només queda posar-se a treballar de valent en aquesta activitat i demostrar tot allò que he aprés en aquestes classes.
divendres, 9 de desembre del 2011
Tercer dia de recitació
Avui, 9 de desembre de 2011 seguim, com cada divendres, amb la recitació de les poesies.
Però avui ha estat diferent a tots els altres dies. Avui era jo qui havia de sortir davant de totes les meves companyes i recitar el poema. Ja fa uns dies que us vaig comentar que havíem d'entregar el poema escollit a la Rosa Soler, però no us vaig dir quin havia triat.
En una de les sessions de COED la Rosa Soler ens va comentar que en Jaume Subirana tenia publicats llibres on recollia diferents poemes. Arrel d'això vaig voler saber una mica més sobre aquest senyor i em vaig posar a buscar. Vaig trobar la seva pàgina oficial on hi ha tot tipus d'informació i tot el que ha fet al llarg de la seva carrera. Us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Jaume Subirana
Bé encara no us he dit el poema triat, potser ja us ho suposeu, després d'haver llegit alguns dels reculls de poemes de Jaume Subirana, vaig triar un del seu llibre: " 50 poemes per un funeral". No només en té aquest, té dos més que són: " 50 poemes per memoritzar" i "50 poemes dalt d'una cadira".
El poema que he triat per recitar es diu "Despertar" i és de l'Oriol Izquierdo. I diu així:
Abans de començar a recitar els diferents poemes, com a totes les classes, vam fer uns exercicis de relaxació i articulació, per tal que ens sortís millor. He de confessar que estava molt més nerviosa quan mirava el rellotge i veia que l'hora s'acostava que un cop asseguda a la cadira de la classe, tot i que, els exercicis de relaxació em van anar molt bé. Quan vaig sortir, vaig posar els peus "ben clavats a terra" vaig respirar fons i vaig començar fent una breu explicació de com es titulava el meu poema i de qui era. Tot seguit vaig començar a recitar.
Crec que el missatge de meu poema va arribar a tothom, ja que, vaig intentar mirar a tothom mentre recitava i donar-li entonació quan hi havia una pregunta. Penso que el meu volum de veu també era correcte. Quan vaig tornar a seure a la cadira ja estava totalment relaxada i tranquil·la perquè havia fet una feina ben feta. I així m'ho van fer saber les meves companyes. I més tard, la Rosa Soler també m'ho va fer saber amb la nota. Estic molt contenta i satisfeta, ja que, he vist que el meu esforç i la meva pròpia superació dels nervis davant del públic, encara que no es notés gaire, ha valgut la pena.
He d'afegir que tant la meva família com alguna companya de classe començaven estar farts de mi. Ja que, quasi cada dia els hi recitava la poesia. Fins i tot, la meva companya, s'havia arribat a saber algun tros de memòria i tot.
Després d'haver superat aquest exercici, que des de un bon principi de curs li tenia una mica de respecte, puc concloure dient que si una cosa la portes preparada no ha de sortir malament. Per tant, l'únic problema amb el que et pots trobar és saber controlar els nervis.
Però avui ha estat diferent a tots els altres dies. Avui era jo qui havia de sortir davant de totes les meves companyes i recitar el poema. Ja fa uns dies que us vaig comentar que havíem d'entregar el poema escollit a la Rosa Soler, però no us vaig dir quin havia triat.
En una de les sessions de COED la Rosa Soler ens va comentar que en Jaume Subirana tenia publicats llibres on recollia diferents poemes. Arrel d'això vaig voler saber una mica més sobre aquest senyor i em vaig posar a buscar. Vaig trobar la seva pàgina oficial on hi ha tot tipus d'informació i tot el que ha fet al llarg de la seva carrera. Us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Jaume Subirana
Bé encara no us he dit el poema triat, potser ja us ho suposeu, després d'haver llegit alguns dels reculls de poemes de Jaume Subirana, vaig triar un del seu llibre: " 50 poemes per un funeral". No només en té aquest, té dos més que són: " 50 poemes per memoritzar" i "50 poemes dalt d'una cadira".
El poema que he triat per recitar es diu "Despertar" i és de l'Oriol Izquierdo. I diu així:
Despertar
Saps quants anys d’aquesta vida
no donaria
per tornar-te l’abraçada
que no em vas fer
l’albada de l’últim dia
quan t’abraçava
amb la inútil esperança
de retornar-te
amb els besos la mirada
amb les mans aquell somriure
amb les llàgrimes les llàgrimes
amb el meu alè l’alè?
no donaria
per tornar-te l’abraçada
que no em vas fer
l’albada de l’últim dia
quan t’abraçava
amb la inútil esperança
de retornar-te
amb els besos la mirada
amb les mans aquell somriure
amb les llàgrimes les llàgrimes
amb el meu alè l’alè?
Saps quants anys d’aquesta vida
no donaria
per tenir-te viva encara?
no donaria
per tenir-te viva encara?
Ara dorms molt lluny d’aquí
i dorms amb mi.
i dorms amb mi.
Abans de començar a recitar els diferents poemes, com a totes les classes, vam fer uns exercicis de relaxació i articulació, per tal que ens sortís millor. He de confessar que estava molt més nerviosa quan mirava el rellotge i veia que l'hora s'acostava que un cop asseguda a la cadira de la classe, tot i que, els exercicis de relaxació em van anar molt bé. Quan vaig sortir, vaig posar els peus "ben clavats a terra" vaig respirar fons i vaig començar fent una breu explicació de com es titulava el meu poema i de qui era. Tot seguit vaig començar a recitar.
Crec que el missatge de meu poema va arribar a tothom, ja que, vaig intentar mirar a tothom mentre recitava i donar-li entonació quan hi havia una pregunta. Penso que el meu volum de veu també era correcte. Quan vaig tornar a seure a la cadira ja estava totalment relaxada i tranquil·la perquè havia fet una feina ben feta. I així m'ho van fer saber les meves companyes. I més tard, la Rosa Soler també m'ho va fer saber amb la nota. Estic molt contenta i satisfeta, ja que, he vist que el meu esforç i la meva pròpia superació dels nervis davant del públic, encara que no es notés gaire, ha valgut la pena.
He d'afegir que tant la meva família com alguna companya de classe començaven estar farts de mi. Ja que, quasi cada dia els hi recitava la poesia. Fins i tot, la meva companya, s'havia arribat a saber algun tros de memòria i tot.
Després d'haver superat aquest exercici, que des de un bon principi de curs li tenia una mica de respecte, puc concloure dient que si una cosa la portes preparada no ha de sortir malament. Per tant, l'únic problema amb el que et pots trobar és saber controlar els nervis.
divendres, 2 de desembre del 2011
Segon dia de recitació
Avui, 2 de desembre de 2011, hem fet la segona sessió de recitació. Primer de tot vam tornar a començar amb els exercicis de respiració i articulació que ja vaig comentar a l'última entrada sobre la recitació.
En aquesta sessió la tria de poemes va tornar a ser molt bona, pel meu gust i, penso que totes vam quedar meravellades amb alguns poemes, com per exemple el de " Tinc Alzheimer" d'en Salvador Riera. Que diu així:
Tinc Alzheimer
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm,
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Un cop acabades totes les recitacions la Rosa Soler va comentar que en aquesta sessió potser algunes persones havien anat amb masses presses i ho va voler comentar perquè aquest fet no s'encomanés a les altres companyes en les properes sessions. A més a més, també va afegir que havíem de calmar els nervis i anar més a poc a poc, i que encara que pensem que ja hi anem, hem d'anar més a poc a poc, per tal de que tot el que diem, pugui arribar al nostre públic.
La recitació de la nostra companya Elena Ibáñez va ser un molt bon exemple de control de nervis i, a més a més, personalment em va agradar molt. Es diu " Bon dia tristesa" i és de Maria Mercè Marçal.
Bon dia, tristesa
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
I per acabar vàrem estar mirant un altre cop alguns dels blocs/dossiers d'aprenentatge i la Rosa Soler va tornar a insistir en què hem d'aprofundir sobre els temes treballs a classe i que estaria bé canviar els tipus de lletres en aquestes ampliacions per a diferenciar-les de la resta.
Després d'aquesta classe he pogut comprovar que no cal fer un gran treball de memorització de poemes molt llargs o enrevessats, perquè la gent pensi que és més bonic o molt treballat, sinó que qualsevol poema senzill i concís, si es fa de la manera adequada, pot ser una cosa molt bella.
dijous, 1 de desembre del 2011
Fluxogrames, eina de suport del pensament
Avui dia 1 de desembre hem parlat a classe de GTIC sobre els fluxogrames.
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Tenen sempre un únic punt d'inici i un únic punt de terme. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme. Abans s'utilitzava molt en l'àmbit de la informàtica, però avui en dia ja s'utilitza en molts àmbits.
Com a futurs mestres que som, li podem trobar dues utilitzacions:
1. Per planificar les nostres tasques professionals.
2. Podem ensenyar als nostres alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per a prendre i practicar amb els diferents temes que es parlen a classe.
Podem fer fluxogrames amb moltes eines, però a classe hem optat per treballar amb el Gliffy.
Per saber una mica més sobre el seu funcionament, en Jordi Simón ens ha encarregat una activitat que havíem de fer a casa que tractava de crear un fluxograma sobre l'acció de travessar una cruïlla en la que hi ha semàfor. I aquest és el resultat de l'activitat:
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Tenen sempre un únic punt d'inici i un únic punt de terme. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme. Abans s'utilitzava molt en l'àmbit de la informàtica, però avui en dia ja s'utilitza en molts àmbits.
Com a futurs mestres que som, li podem trobar dues utilitzacions:
1. Per planificar les nostres tasques professionals.
2. Podem ensenyar als nostres alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per a prendre i practicar amb els diferents temes que es parlen a classe.
Podem fer fluxogrames amb moltes eines, però a classe hem optat per treballar amb el Gliffy.
Per saber una mica més sobre el seu funcionament, en Jordi Simón ens ha encarregat una activitat que havíem de fer a casa que tractava de crear un fluxograma sobre l'acció de travessar una cruïlla en la que hi ha semàfor. I aquest és el resultat de l'activitat:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)