Des de dilluns 14 de novembre fins avui divendres 18 de novembre, temps que ha durat la Setmana d'Activitats Extraordinàries, he pogut gaudir de les diferents activitats proposades i de les quals he pogut treure molt profit i he disfrutat portant a terme les diferents propostes des de la Facultat. Ha estat una primera experiència fantàstica, que m'ha ajudat a conèixer millor també a les meves companyes.
És per això, que no trobareu cap entrada relacionada amb GTIC o COED, durant aquesta setmana ja que es van anul·lar les classes.
divendres, 18 de novembre del 2011
dilluns, 14 de novembre del 2011
Canals RSS
Els canals RSS són un format XML per sindicar o compartir continguts a la web.
S'utiliza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a una font de continguts.
El format permet distribuir continguts sense necessitat d'un navegador, utilitzant un software dissenyat per llegir aquest continguts RSS. Com per exemple, un dels agregadors que podria llegir aquests canals RSS és el GoogleReader.
S'utiliza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a una font de continguts.
divendres, 11 de novembre del 2011
Consultem els nostres dubtes!!!!
Avui, 11 de novembre de 2011, la classe de COED ha estat molt pràctica per a tothom. La majoria dels alumnes teniem forces dubtes per a la realització dels treballs que la Rosa Soler ens demanava, i així li anàvem fent saber a ella. És per això, que ella davant d'aquesta pluja de dubtes, va decidir resoldre'ls en aquesta sessió. Algunes de les qüestions que ens plantejàvem era com calia fer el treball del comunicador, el de territori, o bé com avaluaria aquest dossier d'aprenentatge. Ens trobàvem una mica desorientats i preocupats.
La Rosa Soler, va decidir realitzar la sessió deixant les dues hores de classe per a treballar a l'aula i així, poder anar fent-li les consultes que cadascú de nosaltres tenia. A mi personalment, m'ha estat molt aprotitós, m'ha anat molt bé demanar-li els dubtes.
Faig una bona critica d'aquesta classe, ja que, el meu grup de territori i jo, vam poder anar a parlar amb la Rosa Soler per explicar-li les nostres idees del treball. I sort que hi vam anar, perquè estàvem fent un treball completament diferent del que els professors demanaven. Després de parlar amb ella vam entendre molt bé l'essència d'aquest treball i a que es referien amb el concepte territori i amb el concepte identitat. Per tant, vam posar-nos a treballar de valent i a canviar les coses que no teníem bé.
De totes maneres, avui també calia entregar-li la poesia que havíem triat per recitar a les seves classes.
Més endavant, quan sigui el meu dia de recitació, us deixaré veure la poesia que he triat.
La Rosa Soler, va decidir realitzar la sessió deixant les dues hores de classe per a treballar a l'aula i així, poder anar fent-li les consultes que cadascú de nosaltres tenia. A mi personalment, m'ha estat molt aprotitós, m'ha anat molt bé demanar-li els dubtes.
Faig una bona critica d'aquesta classe, ja que, el meu grup de territori i jo, vam poder anar a parlar amb la Rosa Soler per explicar-li les nostres idees del treball. I sort que hi vam anar, perquè estàvem fent un treball completament diferent del que els professors demanaven. Després de parlar amb ella vam entendre molt bé l'essència d'aquest treball i a que es referien amb el concepte territori i amb el concepte identitat. Per tant, vam posar-nos a treballar de valent i a canviar les coses que no teníem bé.
De totes maneres, avui també calia entregar-li la poesia que havíem triat per recitar a les seves classes.
Més endavant, quan sigui el meu dia de recitació, us deixaré veure la poesia que he triat.
dijous, 10 de novembre del 2011
El vídeo
Avui a classe de GTIC treballem el tema dels vídeos.
Els vídeos serveixen per transmetre emocions. Aquest estan formats per imatges, la quantitat estàndard d'imatges que hi ha en un vídeo per segon és de 25 aproximadament. Com més imatges per segon hi hagi més pesarà el vídeo i més suaus seran les imatges.
Però la classe l'hem dedicada majoritàriament a retocar un vídeo que ens ha donat el Jordi mitjançant el Windows Live Movie Maker, un programa molt fàcil d'utilitzar en el que podem fer coses molt bàsiques amb els vídeos.
L'activitat que ens va proposar el Jordi consistia en: retallar el vídeo per que durés aproximadament un minut, posar-hi la música, afegir efectes i transicions, posar un títol, un final i lletres enmig, guardar-l'ho en el format estàndard i finalment penjar-ho al youtube.
CREACIÓ DEL VÍDEO
Un cop hem agregat el vídeo dins del Movie Maker hem apretat a editar i després dividir, gràcies a això vam poder agafar les escenes que ens interessaven per tal de retallar el vídeo fins el minut.
Un cop ja teníem el minut de vídeo vam afegir la música, una cançó que prèviament ja vam extreure de http://www.jamendo.com/. Simplement hem d'apretar a agregar música.
Després vam afegir efectes i transicions per que les diferents parts del vídeo quedessin ben enllaçades. per posar-ho hem d'anar a la barra de dalt on posa Animaciones i Efectos visuales.
També vam haver d'insertar un títol al principi, els crèdits al final i una descripció a sobre algunes imatges.
Un cop finalitzat el nostre projecte l'hem guardat en format WVM i l'hem penjat al youtube. I des del youtube l'he insertat a continuació amb el codi embed.
Els vídeos serveixen per transmetre emocions. Aquest estan formats per imatges, la quantitat estàndard d'imatges que hi ha en un vídeo per segon és de 25 aproximadament. Com més imatges per segon hi hagi més pesarà el vídeo i més suaus seran les imatges.
Però la classe l'hem dedicada majoritàriament a retocar un vídeo que ens ha donat el Jordi mitjançant el Windows Live Movie Maker, un programa molt fàcil d'utilitzar en el que podem fer coses molt bàsiques amb els vídeos.
L'activitat que ens va proposar el Jordi consistia en: retallar el vídeo per que durés aproximadament un minut, posar-hi la música, afegir efectes i transicions, posar un títol, un final i lletres enmig, guardar-l'ho en el format estàndard i finalment penjar-ho al youtube.
CREACIÓ DEL VÍDEO
Un cop hem agregat el vídeo dins del Movie Maker hem apretat a editar i després dividir, gràcies a això vam poder agafar les escenes que ens interessaven per tal de retallar el vídeo fins el minut.
Un cop ja teníem el minut de vídeo vam afegir la música, una cançó que prèviament ja vam extreure de http://www.jamendo.com/. Simplement hem d'apretar a agregar música.
Després vam afegir efectes i transicions per que les diferents parts del vídeo quedessin ben enllaçades. per posar-ho hem d'anar a la barra de dalt on posa Animaciones i Efectos visuales.
També vam haver d'insertar un títol al principi, els crèdits al final i una descripció a sobre algunes imatges.
Un cop finalitzat el nostre projecte l'hem guardat en format WVM i l'hem penjat al youtube. I des del youtube l'he insertat a continuació amb el codi embed.
dimarts, 8 de novembre del 2011
Descripció fotogràfica
Avui, dimarts 8 de novembre de 2011, la classe de COED ha estat bastant diferent a la dels altres dies.La feina d'avui consistia en observar a una companya de la classe, a la qual prèviament li haviem demanat el seu permís. Se'ns proposava observar-la perquè ens adonéssim d'un tret característic d'ella. I a partir d'aquí calia fer una descripció d'ella, utilitzant el llenguatge escrit i, també el llenguatge visual mitjançant una fotografia del tret que ens havia cridat l'atenció. Aquesta imatge havia de portar un peu de foto.
En el meu cas vaig estar fixant-me amb una companya del grup A d'Educació Infantil, la Clàudia Amalrich. Aquesta és la fotografia amb la que he volgut descriure a la meva companya.
Després d'observar a la Clàudia durant un dies vaig adonar-me que depenent de com anava vestida, dels colors que portés, del seu estat d'ànim, portava un rellotge o un altre. Per tant, vaig decidir fer-li la fotografia als seus rellotges. No volia fer una simple imatge del seu canell. Així que vaig decidir anar a casa seva i posar-li tots els rellotges que tenia als braços. També vaig dir-li que es posés una samarreta clara i que el fons de la paret també havia de ser clar, pel fet de donar-li importància als colors dels rellotges.
El peu de foto diu així: " Les agulles del rellotge marquen la vida de la Clàudia". Primer, vaig posar el títol en color lila i el fons blanc, però no m'agradava com quedava, per tant, vaig provar de posar aquest lila clar per veure com quedava i em va agradar. De manera, que ho vaig deixar així, quedava bé i no li treia protagonisme als colors dels rellotges, que era el que jo volia. Vaig fer la impressió de la fotografia en un paper fotogràfic.
A continuació us deixo la meva descripció:
Durant la sessió vam penjar les fotografies per les parets de l'aula i vam poder fer una volta per mirar la resta d'imatges que havien fet les meves companyes. Vaig poder observar fotografies de tot tipus, des de imatges molt senzilles a altres retocades amb programes informàtics. Un cop vam acabar de veure-les totes, cadascuna havia de fer un petit comentari de la seva fotografia. A partir d'aquí, vaig a donar-me que mai pots començar a fer una exposició d'un treball teu, explicant el que volies fer però no ho has aconseguit, has de vendre el producte amb moltes ganes, entusiasme i estant segura del que tu has fet està bé.
Quan vaig fer jo el comentari de la meva fotografia vaig explicar, el que us he dit a vosaltres, el fons clar, la importància que volia donar-li als rellotges, etc.. La Rosa Soler, la professora, crec que va quedar contenta de com havia fet la fotografia i que els objectius que tenia, com era la importància dels colors dels rellotges amb un fons blanc, li va agradar. Tot i així, hem va fer llegir el peu de foto varies vegades, vaig quedar estranyada, pensava que no cridava prou. Però el problema no era aquest. Resulta que no pronuncio gaire bé la "ll" i aleshores no s'entenia molt bé el peu de foto, ja que, tenia paraules com agulles i rellotge. Un cop que me assabentat d'això vull posar-me a treballar i a fer exercici per a millorar la meva pronunciació.
Per acabar, m'agradaria dir que ha sigut una sessió emotiva, sentimental, diferent i original a les altres. M'ho he passat bé veient les imatges i els trets que altres companyes han destacat d'altres.
En el meu cas vaig estar fixant-me amb una companya del grup A d'Educació Infantil, la Clàudia Amalrich. Aquesta és la fotografia amb la que he volgut descriure a la meva companya.
Després d'observar a la Clàudia durant un dies vaig adonar-me que depenent de com anava vestida, dels colors que portés, del seu estat d'ànim, portava un rellotge o un altre. Per tant, vaig decidir fer-li la fotografia als seus rellotges. No volia fer una simple imatge del seu canell. Així que vaig decidir anar a casa seva i posar-li tots els rellotges que tenia als braços. També vaig dir-li que es posés una samarreta clara i que el fons de la paret també havia de ser clar, pel fet de donar-li importància als colors dels rellotges.
El peu de foto diu així: " Les agulles del rellotge marquen la vida de la Clàudia". Primer, vaig posar el títol en color lila i el fons blanc, però no m'agradava com quedava, per tant, vaig provar de posar aquest lila clar per veure com quedava i em va agradar. De manera, que ho vaig deixar així, quedava bé i no li treia protagonisme als colors dels rellotges, que era el que jo volia. Vaig fer la impressió de la fotografia en un paper fotogràfic.
A continuació us deixo la meva descripció:
Durant la sessió vam penjar les fotografies per les parets de l'aula i vam poder fer una volta per mirar la resta d'imatges que havien fet les meves companyes. Vaig poder observar fotografies de tot tipus, des de imatges molt senzilles a altres retocades amb programes informàtics. Un cop vam acabar de veure-les totes, cadascuna havia de fer un petit comentari de la seva fotografia. A partir d'aquí, vaig a donar-me que mai pots començar a fer una exposició d'un treball teu, explicant el que volies fer però no ho has aconseguit, has de vendre el producte amb moltes ganes, entusiasme i estant segura del que tu has fet està bé.
Quan vaig fer jo el comentari de la meva fotografia vaig explicar, el que us he dit a vosaltres, el fons clar, la importància que volia donar-li als rellotges, etc.. La Rosa Soler, la professora, crec que va quedar contenta de com havia fet la fotografia i que els objectius que tenia, com era la importància dels colors dels rellotges amb un fons blanc, li va agradar. Tot i així, hem va fer llegir el peu de foto varies vegades, vaig quedar estranyada, pensava que no cridava prou. Però el problema no era aquest. Resulta que no pronuncio gaire bé la "ll" i aleshores no s'entenia molt bé el peu de foto, ja que, tenia paraules com agulles i rellotge. Un cop que me assabentat d'això vull posar-me a treballar i a fer exercici per a millorar la meva pronunciació.
Per acabar, m'agradaria dir que ha sigut una sessió emotiva, sentimental, diferent i original a les altres. M'ho he passat bé veient les imatges i els trets que altres companyes han destacat d'altres.
divendres, 4 de novembre del 2011
Comunicació Digital
Avui,a la sessió de divendres 11 de novembre de 2011, la Rosa Soler ha començat com tots els dies de COED, llegint poesia. Però avui, ha fet una excepció i ens ha llegit dues del llibre Poesies amb suc, que ens ha recomanat de cara a un futur, per poder fer-ho amb els nostres alumnes.
A continuació, hem treballat la comunicació a partir d'una entrevista a Guillermo Orozco. Us deixo aquí el vídeo de l'entrevista i li doneu un cop d'ull. Més abaix teniu les meves reflexions:
Algunes de les reflexions que he pogut extreure són:
Després hem estat analitzant 4 anuncis de televisió diferents. Cal dir que els anuncis de televisió són els textos argumentatius per excel·lència.
A més a més, després d'aquesta sessió vaig posar atenció a la publicitat que fan avui dia per la televisió i podem trobar de tot tipus. Per exemple, anuncis que utilitzen la sensibilitat per fer-nos adonar de les coses que passen habitualment i que molts de nosaltres no veiem. Com seria el cas de la precaució dels accidents de trànsit. Fixeu-vos en aquest de la DGT:
Per finalitzar aquesta entrada, vull acabar dient que les agències publicitàries posen per damunt de tot, els colors, les emocions, els principis morals de la gent per vendre el producte. És important saber llegir bé el missatge subliminar.
A continuació, hem treballat la comunicació a partir d'una entrevista a Guillermo Orozco. Us deixo aquí el vídeo de l'entrevista i li doneu un cop d'ull. Més abaix teniu les meves reflexions:
Algunes de les reflexions que he pogut extreure són:
- No naixem amb les tecnologies inculcades, sinó que tot és basa en un procés pedagògic.
- Família i escola han de treballar conjuntament a l'hora d'educar, ja que, són les dues institucions més importants.
- La comunicació digital és complementaria a la paraula.
- La tecnologia i la interactivitat només serveixen per ampliar informació que el professor està donant.
- Les noves generacions s'adapten més fàcilment a qualsevol canvi, perquè tenen la ment més oberta.
Després hem estat analitzant 4 anuncis de televisió diferents. Cal dir que els anuncis de televisió són els textos argumentatius per excel·lència.
1. Galerías, tornada a l’escola (roba de nens)
- La llum: va guanyant color
- Veu: en off
- Ritme: càmera lenta per accentua allò que ens transmet.
- Música: per mostra la transició
- Accions: trapelleries, per mostrar “bon rollo”
2. Golf (volkswagen)
- Associa el producte amb tenir èxit
- Ens venen un valor
- Llum: fosca, blanc i negre (per transmetre serietat, elegància, etc)
- Música: clàssica
- Ritme: constant
- Missatge: tots necessitem una cosa en que confiar.
3. Barbie (colonia barbie aventura)
- Anunci que fa somriure a l’espectador per convenç-se’l
4. Oh Brother (seat)
- Juga amb els valors de la família per vendre el cotxe.
A més a més, després d'aquesta sessió vaig posar atenció a la publicitat que fan avui dia per la televisió i podem trobar de tot tipus. Per exemple, anuncis que utilitzen la sensibilitat per fer-nos adonar de les coses que passen habitualment i que molts de nosaltres no veiem. Com seria el cas de la precaució dels accidents de trànsit. Fixeu-vos en aquest de la DGT:
Per finalitzar aquesta entrada, vull acabar dient que les agències publicitàries posen per damunt de tot, els colors, les emocions, els principis morals de la gent per vendre el producte. És important saber llegir bé el missatge subliminar.
dijous, 3 de novembre del 2011
Presentacions amb Power Point
Avui a classe de GTIC hem parlat sobre l'utilització dels programes de presentacions, i hem destacat per damunt de tots el programa més conegut de presentacions, el Microsoft PowerPoint.
Aquestes presentacions que s'utilitzen molt en l'educació han de servir com a eina de suport.
Els elements que formen els programes de presentacions són sis: presentació, diapositives, objectes, accions, transicions i animacions.
Les presentacions tenen una sèrie d'avantatges:
• És una guia del que s'està dient.
• Permet incorporar imatges il•lustratives.
• Crear esquemes.
• Poder inserir elements multimedials: imatge, so , video, animacions...
• Més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una gran gamma de colors i formes per clarificar el contingut.
Però no tot són avantatges, també trobem que té molts desavantatges i sobretot una mala utilització:
• Massa informació que no es llegeix amb claredat.
• avegades l'orador es limita a llegir la pantalla.
• Colors i formes de forma indiscriminada, cap ordre estètic ni utilitat.
• Abús d'elements multimedials.
• en alguns casos no es té un bon sistema de projecció.
• Molts efectes d'animació i de transició que distreuen.
• l'orador explica i l'oient llegeix a un ritme diferent (doble discurs).
PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL POWERPOINT
Podriem crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s'obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada.
Seguint aquest mateix model, també podriem crear un "sac" de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori.
També podem col·locar un llorigó i proposar als nostres alumnes que el trobin. I en clicar el llorigó descobrir si la resposta és correcte amb una efecte sonor.
I per acabar una altre opció qe vam treballar va ser la funció motivadora del vídeo a l'escola, fent rferència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
Aquestes presentacions que s'utilitzen molt en l'educació han de servir com a eina de suport.
Els elements que formen els programes de presentacions són sis: presentació, diapositives, objectes, accions, transicions i animacions.
Les presentacions tenen una sèrie d'avantatges:
• És una guia del que s'està dient.
• Permet incorporar imatges il•lustratives.
• Crear esquemes.
• Poder inserir elements multimedials: imatge, so , video, animacions...
• Més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una gran gamma de colors i formes per clarificar el contingut.
Però no tot són avantatges, també trobem que té molts desavantatges i sobretot una mala utilització:
• Massa informació que no es llegeix amb claredat.
• avegades l'orador es limita a llegir la pantalla.
• Colors i formes de forma indiscriminada, cap ordre estètic ni utilitat.
• Abús d'elements multimedials.
• en alguns casos no es té un bon sistema de projecció.
• Molts efectes d'animació i de transició que distreuen.
• l'orador explica i l'oient llegeix a un ritme diferent (doble discurs).
PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL POWERPOINT
Podriem crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s'obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada.
Seguint aquest mateix model, també podriem crear un "sac" de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori.
També podem col·locar un llorigó i proposar als nostres alumnes que el trobin. I en clicar el llorigó descobrir si la resposta és correcte amb una efecte sonor.
I per acabar una altre opció qe vam treballar va ser la funció motivadora del vídeo a l'escola, fent rferència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)