Que ràpid passa el temps!! Sembla ahir quan començava una nova aventura, un nou projecte i començava a donar forma aquest bloc. Avui, 30 de desembre, serà la meva última entrada.
Aquest ha estat el meu primer bloc i ha estat una experiència molt bona i enriquidora. Ja que podia compartir amb les meves companyes tot el que hem anat treballant a les classes de GTIC i COED, amb en Jordi Simón i la Rosa Soler. Ells dos són les persones que al llarg d'aquests quatre mesos m'han acompanyat i m'han guiat en aquesta tasca.
No sabia que crear un bloc comportava una sèrie de responsabilitats i tot el que havies de tenir en compte per publicar entrades. El bloc m'ha fet reflexionar a l'hora d'escriure en qüestions com: què, com, quan, per què i a qui ho diré.
M'he adonat que és una eina molt útil per estudiar, perquè està tot recollit en les entrades que al llarg d'aquest mesos he anat publicant.
Durant aquest semestre he pogut aprendre molt més del món de la tecnologia i les TIC. He pogut conèixer i utilitzar programes que mai havia utilitzat o no havia sentit parlar d'ells, com per exemple el Prezi, el Glogster..
En definitiva, l'assignatura de GTIC m'ha servit i per molt, ja que, he pogut enriquir el meu coneixement sobre aquesta matèria i canviar la meva forma de treballar davant aquestes tecnologies, ja que, a partir d'ara tindre molt en compte tota la informació que publiqui sobre mi, les imatges que utilitzi per els propers treballs.. A més a més, també trobo que es una assignatura molt útil de cara al dia a dia de la nostra vida i com a futurs mestres.
L'assignatura de COED, també trobo que ha estat una assignatura molt aprofitosa i que m'ha servit sobretot per tindre molta més fluïdesa alhora d'expressa les meves idees tant a nivell oral, escrit i digital.
Per finalitzar m'agradaria dir que tenir un bloc ha sigut una experiència molt bona i que no descarto la possibiliat de tenir-ne un altre en un futur.
Fins aviat!!!!
divendres, 30 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
Portals educatius
Els dos portals educatius dels que hem estat parlant durant les dues últimes classes de GTIC han estat:
• Edu365
• XTEC
Hem dedicat les classes a parlar sobre ells: quines utilitats tenen, a qui van dirigits...
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és una xarxa telemàtica del Departament d'Educació al servei específic del sistema educatiu de Catalunya. És un servei d'Internet, àmpliament utilitzat pel professorat, els centres docents, els serveis educatius i altres estaments i organitzacions relacionats amb l'ensenyament. Encara que també està dirigit al alumnes i, per exemple, si entrem a l’apartat d’educació infantil trobem que hi ha un seguit de jocs de diferents temàtiques per tal que els nens puguin portar a la pràctica allò que anteriorment ja han treballat a l’aula. I per als més grans ja trobem diferents notícies relacionades amb el que va passant en l’actualitat per tal que puguin anar prenent consciència del que va passant al seu entorn.
L'Edu365 és un portal educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies, que es basa en les infraestructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Va dirigit tan a professors (proporcionant recursos i serveis que el poden ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa segons matèries i etapes) i als alumnes (per fer pràctiques, resoldre dubtes o usar pàgines webs...).
Dintre de cadascun d'aquests portals educatius podem trobar-hi diferentes aplicacions: wikis, blocs, odissea, linkat, JClic...
Per tant són webs que val la pena que aprofitem i que utilitzem juntament amb els nostres alumnes. És una manera diferent de transmetre i ensenyar conceptes i a més a més els ajudarà a familiaritzar-se amb la web.
• Edu365
• XTEC
Hem dedicat les classes a parlar sobre ells: quines utilitats tenen, a qui van dirigits...
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és una xarxa telemàtica del Departament d'Educació al servei específic del sistema educatiu de Catalunya. És un servei d'Internet, àmpliament utilitzat pel professorat, els centres docents, els serveis educatius i altres estaments i organitzacions relacionats amb l'ensenyament. Encara que també està dirigit al alumnes i, per exemple, si entrem a l’apartat d’educació infantil trobem que hi ha un seguit de jocs de diferents temàtiques per tal que els nens puguin portar a la pràctica allò que anteriorment ja han treballat a l’aula. I per als més grans ja trobem diferents notícies relacionades amb el que va passant en l’actualitat per tal que puguin anar prenent consciència del que va passant al seu entorn.
L'Edu365 és un portal educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies, que es basa en les infraestructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Va dirigit tan a professors (proporcionant recursos i serveis que el poden ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa segons matèries i etapes) i als alumnes (per fer pràctiques, resoldre dubtes o usar pàgines webs...).
Dintre de cadascun d'aquests portals educatius podem trobar-hi diferentes aplicacions: wikis, blocs, odissea, linkat, JClic...
Per tant són webs que val la pena que aprofitem i que utilitzem juntament amb els nostres alumnes. És una manera diferent de transmetre i ensenyar conceptes i a més a més els ajudarà a familiaritzar-se amb la web.
dimarts, 20 de desembre del 2011
Presentació Territori - Identitat
Avui, 20 de desembre de 2011, he tingut la presentació de Territori - Identitat. En que consisteix aquesta tasca? doncs bé en grups de dues o tres persones havíem de fer una exposició sobre un territori i la seva identitat. El nostre grup estava format per l'Alba Minet, la Maria Uroz i jo.
El territori que vam triar va ser Bellver de Cerdanya, un poble que per raons de l'atzar, compartíem per diferents raons. Aquest fet ens va cridar molt l'atenció i sense pensar-ho dues vegades, vam decidir fer aquest treball sobre el nostre poble, del que totes tres ens estimàvem d'una manera o una altra.
A l'inici del treball vam tenir alguns problemes perquè no sabíem com enfocar-lo, però tal i com us vaig explicar en aquesta entrada (Cliqueu aquí ) vam parlar amb la Rosa Soler i el treball va començar a agafar forma. No ens va costar gens triar els temes que volíem parlar, ja que, totes consideràvem important el mateix, fins i tot, vam haver de retallar part del discurs abans de la presentació de la quantitat d'informació i experiències que volíem explicar.
Durant la realització del treball, tot va anar molt bé, però cal dir que degut a la pressió de saber que tindríem tant de públic i que la nostra exposició era l'últim dia . Havíem de millorar tots aquells aspectes que deien cada dia després de les presentació. Aquest fet va provocar que de vegades hi haguessin moments de tensió però que van ser superats de mica en mica.
A continuació us deixo un dels recursos TIC que vam utilitzar per la nostra presentació: un Power Point.
A més a més també vam utilitzar un altre recurs TIC, vam agafar un programa per editar vídeos com és el Movie Maker i vam colocar-hi un seguit de fotografies, com si fos un vídeo.L'últim recurs TIC que vam utilitzar va ser un Prezi, us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Bellver de Cerdanya, un món per descobrir.
Quan es va acostar l'hora d'exposar, tant l'Alba com jo estàvem força tranquil·les, en canvi, la Maria era un sac de nervis, fins i tot, va anar al bar a prendre's una til·la dels nervis que tenia. Ho havíem assajat moltes vegades i ho portàvem molt ben preparat. Per tant, no havíem de tenir nervis, però un cop que ja estàvem les tres a la classe ens vam posar totes nervioses.
En el meu cas, tal i com us vaig explicar, el dia que em va tocar recitar la poesia, estava més nerviosa quan estava asseguda a la cadira, per esperar que hem toqués sortir a mi, que un cop allà. Vaig pensar que moltes vegades ens havia sortit bé i que no tenia perquè sortir-nos ara malament.
Quan ja ens tocava, ens vam posar davant dels companys, i d'en Jordi Simón i la Rosa Soler, hi havia un silenci sepulcral. Tots els seus ulls ens miraven i esperaven a veure que fèiem. Aleshores en aquell moment va ser quan jo em vaig relaxar i vaig començar a gaudir explicant totes aquelles emocions, sentiments i històries del meu poble.
Tot va sortir bé, excepte que vam tenir algun problema tècnic a l'hora de posar el Prezzi, potser vam anar mica lentes i, al final, en el canvi d'un parell de diapositives.
Vam intentar utilitzar totes les tècniques que tantes vegades hem estat treballant a COED i tots els aspectes de millora que havien dit respecte les exposicions anteriors. Com per exemple:
Tot i que, vam treballar amb diferents recurs TIC, el que volíem era que reforcessin la nostra comunicació oral i per fer-ho vam interactuar alguna vegada amb les imatges.
Un cop finalitzada la nostra exposició, vam repartir el tast de fuet que vam portar, tant a les nostres companyes com a la Rosa Soler i en Jordi Simón.
Aquest fet ens va dur a plantejar-nos, més d'una vegada, si ho fèiem o no. Ja que ens la jugàvem bastant volen innovar, però personalment i conjuntament amb el meu grup creiem que va ser original i que va sortir tot més o menys com ho teníem preparat.
El territori que vam triar va ser Bellver de Cerdanya, un poble que per raons de l'atzar, compartíem per diferents raons. Aquest fet ens va cridar molt l'atenció i sense pensar-ho dues vegades, vam decidir fer aquest treball sobre el nostre poble, del que totes tres ens estimàvem d'una manera o una altra.
A l'inici del treball vam tenir alguns problemes perquè no sabíem com enfocar-lo, però tal i com us vaig explicar en aquesta entrada (Cliqueu aquí ) vam parlar amb la Rosa Soler i el treball va començar a agafar forma. No ens va costar gens triar els temes que volíem parlar, ja que, totes consideràvem important el mateix, fins i tot, vam haver de retallar part del discurs abans de la presentació de la quantitat d'informació i experiències que volíem explicar.
Durant la realització del treball, tot va anar molt bé, però cal dir que degut a la pressió de saber que tindríem tant de públic i que la nostra exposició era l'últim dia . Havíem de millorar tots aquells aspectes que deien cada dia després de les presentació. Aquest fet va provocar que de vegades hi haguessin moments de tensió però que van ser superats de mica en mica.
A continuació us deixo un dels recursos TIC que vam utilitzar per la nostra presentació: un Power Point.
A més a més també vam utilitzar un altre recurs TIC, vam agafar un programa per editar vídeos com és el Movie Maker i vam colocar-hi un seguit de fotografies, com si fos un vídeo.L'últim recurs TIC que vam utilitzar va ser un Prezi, us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Bellver de Cerdanya, un món per descobrir.
Quan es va acostar l'hora d'exposar, tant l'Alba com jo estàvem força tranquil·les, en canvi, la Maria era un sac de nervis, fins i tot, va anar al bar a prendre's una til·la dels nervis que tenia. Ho havíem assajat moltes vegades i ho portàvem molt ben preparat. Per tant, no havíem de tenir nervis, però un cop que ja estàvem les tres a la classe ens vam posar totes nervioses.
En el meu cas, tal i com us vaig explicar, el dia que em va tocar recitar la poesia, estava més nerviosa quan estava asseguda a la cadira, per esperar que hem toqués sortir a mi, que un cop allà. Vaig pensar que moltes vegades ens havia sortit bé i que no tenia perquè sortir-nos ara malament.
Quan ja ens tocava, ens vam posar davant dels companys, i d'en Jordi Simón i la Rosa Soler, hi havia un silenci sepulcral. Tots els seus ulls ens miraven i esperaven a veure que fèiem. Aleshores en aquell moment va ser quan jo em vaig relaxar i vaig començar a gaudir explicant totes aquelles emocions, sentiments i històries del meu poble.
Tot va sortir bé, excepte que vam tenir algun problema tècnic a l'hora de posar el Prezzi, potser vam anar mica lentes i, al final, en el canvi d'un parell de diapositives.
Vam intentar utilitzar totes les tècniques que tantes vegades hem estat treballant a COED i tots els aspectes de millora que havien dit respecte les exposicions anteriors. Com per exemple:
- Guanyar-se la confiança del públic a través de la mirada.
- Parlar d'una forma clara.
- Utilitzar un llenguatge estàndard.
- Introduir algun toc d'humor, fins i tot, un diàleg entre nosaltres.
- Passar-nos el torn de paraula.
- Procurar no tallar el discurs a l'hora de canviar de diapositiva.
- Utilitzar tècniques de suport audiovisual treballades a GTIC.
Tot i que, vam treballar amb diferents recurs TIC, el que volíem era que reforcessin la nostra comunicació oral i per fer-ho vam interactuar alguna vegada amb les imatges.
Un cop finalitzada la nostra exposició, vam repartir el tast de fuet que vam portar, tant a les nostres companyes com a la Rosa Soler i en Jordi Simón.
Aquest fet ens va dur a plantejar-nos, més d'una vegada, si ho fèiem o no. Ja que ens la jugàvem bastant volen innovar, però personalment i conjuntament amb el meu grup creiem que va ser original i que va sortir tot més o menys com ho teníem preparat.
divendres, 16 de desembre del 2011
Últim dia de recitació i de COED
Avui, 16 de desembre de 2011, ha estat l'últim dia de recitació i l'última classe de COED.
Com a totes les classes de recitació, les últimes companyes que els hi tocava recitar, han fet els exercicis de relaxació i articulació. I tot seguit han començat a recitar els seus poemes. Personalment penso, que un cop més, la tria de poemes ha estat encertada.
M'agradaria destacar un poema anomenat " L'ànima de les flors" de Joan Maragall que va escriure l'any 1898. Si voleu saber una mica més d'aquest gran i reconegut poeta cliqueu aquí
Un cop acabat aquesta part de la sessió, vam posar-nos a mirar blocs de companyes de la classe i per acabar vam comentar l'examen final. Que tal i com va dir la Rosa Soler, no és un examen final, sinó una activitat final individual, una demostració del aprenentatge propi. Així que ara només queda posar-se a treballar de valent en aquesta activitat i demostrar tot allò que he aprés en aquestes classes.
Com a totes les classes de recitació, les últimes companyes que els hi tocava recitar, han fet els exercicis de relaxació i articulació. I tot seguit han començat a recitar els seus poemes. Personalment penso, que un cop més, la tria de poemes ha estat encertada.
M'agradaria destacar un poema anomenat " L'ànima de les flors" de Joan Maragall que va escriure l'any 1898. Si voleu saber una mica més d'aquest gran i reconegut poeta cliqueu aquí
L'ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'ha encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
Morirem aviat, lluny de la plata, -
elles deuen pensa,-
més ara nostre brill al poeta encanta,
al mig del caminal,
qui és que les deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'ha encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
Morirem aviat, lluny de la plata, -
elles deuen pensa,-
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.
Un cop acabat aquesta part de la sessió, vam posar-nos a mirar blocs de companyes de la classe i per acabar vam comentar l'examen final. Que tal i com va dir la Rosa Soler, no és un examen final, sinó una activitat final individual, una demostració del aprenentatge propi. Així que ara només queda posar-se a treballar de valent en aquesta activitat i demostrar tot allò que he aprés en aquestes classes.
divendres, 9 de desembre del 2011
Tercer dia de recitació
Avui, 9 de desembre de 2011 seguim, com cada divendres, amb la recitació de les poesies.
Però avui ha estat diferent a tots els altres dies. Avui era jo qui havia de sortir davant de totes les meves companyes i recitar el poema. Ja fa uns dies que us vaig comentar que havíem d'entregar el poema escollit a la Rosa Soler, però no us vaig dir quin havia triat.
En una de les sessions de COED la Rosa Soler ens va comentar que en Jaume Subirana tenia publicats llibres on recollia diferents poemes. Arrel d'això vaig voler saber una mica més sobre aquest senyor i em vaig posar a buscar. Vaig trobar la seva pàgina oficial on hi ha tot tipus d'informació i tot el que ha fet al llarg de la seva carrera. Us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Jaume Subirana
Bé encara no us he dit el poema triat, potser ja us ho suposeu, després d'haver llegit alguns dels reculls de poemes de Jaume Subirana, vaig triar un del seu llibre: " 50 poemes per un funeral". No només en té aquest, té dos més que són: " 50 poemes per memoritzar" i "50 poemes dalt d'una cadira".
El poema que he triat per recitar es diu "Despertar" i és de l'Oriol Izquierdo. I diu així:
Abans de començar a recitar els diferents poemes, com a totes les classes, vam fer uns exercicis de relaxació i articulació, per tal que ens sortís millor. He de confessar que estava molt més nerviosa quan mirava el rellotge i veia que l'hora s'acostava que un cop asseguda a la cadira de la classe, tot i que, els exercicis de relaxació em van anar molt bé. Quan vaig sortir, vaig posar els peus "ben clavats a terra" vaig respirar fons i vaig començar fent una breu explicació de com es titulava el meu poema i de qui era. Tot seguit vaig començar a recitar.
Crec que el missatge de meu poema va arribar a tothom, ja que, vaig intentar mirar a tothom mentre recitava i donar-li entonació quan hi havia una pregunta. Penso que el meu volum de veu també era correcte. Quan vaig tornar a seure a la cadira ja estava totalment relaxada i tranquil·la perquè havia fet una feina ben feta. I així m'ho van fer saber les meves companyes. I més tard, la Rosa Soler també m'ho va fer saber amb la nota. Estic molt contenta i satisfeta, ja que, he vist que el meu esforç i la meva pròpia superació dels nervis davant del públic, encara que no es notés gaire, ha valgut la pena.
He d'afegir que tant la meva família com alguna companya de classe començaven estar farts de mi. Ja que, quasi cada dia els hi recitava la poesia. Fins i tot, la meva companya, s'havia arribat a saber algun tros de memòria i tot.
Després d'haver superat aquest exercici, que des de un bon principi de curs li tenia una mica de respecte, puc concloure dient que si una cosa la portes preparada no ha de sortir malament. Per tant, l'únic problema amb el que et pots trobar és saber controlar els nervis.
Però avui ha estat diferent a tots els altres dies. Avui era jo qui havia de sortir davant de totes les meves companyes i recitar el poema. Ja fa uns dies que us vaig comentar que havíem d'entregar el poema escollit a la Rosa Soler, però no us vaig dir quin havia triat.
En una de les sessions de COED la Rosa Soler ens va comentar que en Jaume Subirana tenia publicats llibres on recollia diferents poemes. Arrel d'això vaig voler saber una mica més sobre aquest senyor i em vaig posar a buscar. Vaig trobar la seva pàgina oficial on hi ha tot tipus d'informació i tot el que ha fet al llarg de la seva carrera. Us deixo aquí el link perquè li doneu un cop d'ull: Jaume Subirana
Bé encara no us he dit el poema triat, potser ja us ho suposeu, després d'haver llegit alguns dels reculls de poemes de Jaume Subirana, vaig triar un del seu llibre: " 50 poemes per un funeral". No només en té aquest, té dos més que són: " 50 poemes per memoritzar" i "50 poemes dalt d'una cadira".
El poema que he triat per recitar es diu "Despertar" i és de l'Oriol Izquierdo. I diu així:
Despertar
Saps quants anys d’aquesta vida
no donaria
per tornar-te l’abraçada
que no em vas fer
l’albada de l’últim dia
quan t’abraçava
amb la inútil esperança
de retornar-te
amb els besos la mirada
amb les mans aquell somriure
amb les llàgrimes les llàgrimes
amb el meu alè l’alè?
no donaria
per tornar-te l’abraçada
que no em vas fer
l’albada de l’últim dia
quan t’abraçava
amb la inútil esperança
de retornar-te
amb els besos la mirada
amb les mans aquell somriure
amb les llàgrimes les llàgrimes
amb el meu alè l’alè?
Saps quants anys d’aquesta vida
no donaria
per tenir-te viva encara?
no donaria
per tenir-te viva encara?
Ara dorms molt lluny d’aquí
i dorms amb mi.
i dorms amb mi.
Abans de començar a recitar els diferents poemes, com a totes les classes, vam fer uns exercicis de relaxació i articulació, per tal que ens sortís millor. He de confessar que estava molt més nerviosa quan mirava el rellotge i veia que l'hora s'acostava que un cop asseguda a la cadira de la classe, tot i que, els exercicis de relaxació em van anar molt bé. Quan vaig sortir, vaig posar els peus "ben clavats a terra" vaig respirar fons i vaig començar fent una breu explicació de com es titulava el meu poema i de qui era. Tot seguit vaig començar a recitar.
Crec que el missatge de meu poema va arribar a tothom, ja que, vaig intentar mirar a tothom mentre recitava i donar-li entonació quan hi havia una pregunta. Penso que el meu volum de veu també era correcte. Quan vaig tornar a seure a la cadira ja estava totalment relaxada i tranquil·la perquè havia fet una feina ben feta. I així m'ho van fer saber les meves companyes. I més tard, la Rosa Soler també m'ho va fer saber amb la nota. Estic molt contenta i satisfeta, ja que, he vist que el meu esforç i la meva pròpia superació dels nervis davant del públic, encara que no es notés gaire, ha valgut la pena.
He d'afegir que tant la meva família com alguna companya de classe començaven estar farts de mi. Ja que, quasi cada dia els hi recitava la poesia. Fins i tot, la meva companya, s'havia arribat a saber algun tros de memòria i tot.
Després d'haver superat aquest exercici, que des de un bon principi de curs li tenia una mica de respecte, puc concloure dient que si una cosa la portes preparada no ha de sortir malament. Per tant, l'únic problema amb el que et pots trobar és saber controlar els nervis.
divendres, 2 de desembre del 2011
Segon dia de recitació
Avui, 2 de desembre de 2011, hem fet la segona sessió de recitació. Primer de tot vam tornar a començar amb els exercicis de respiració i articulació que ja vaig comentar a l'última entrada sobre la recitació.
En aquesta sessió la tria de poemes va tornar a ser molt bona, pel meu gust i, penso que totes vam quedar meravellades amb alguns poemes, com per exemple el de " Tinc Alzheimer" d'en Salvador Riera. Que diu així:
Tinc Alzheimer
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm,
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Un cop acabades totes les recitacions la Rosa Soler va comentar que en aquesta sessió potser algunes persones havien anat amb masses presses i ho va voler comentar perquè aquest fet no s'encomanés a les altres companyes en les properes sessions. A més a més, també va afegir que havíem de calmar els nervis i anar més a poc a poc, i que encara que pensem que ja hi anem, hem d'anar més a poc a poc, per tal de que tot el que diem, pugui arribar al nostre públic.
La recitació de la nostra companya Elena Ibáñez va ser un molt bon exemple de control de nervis i, a més a més, personalment em va agradar molt. Es diu " Bon dia tristesa" i és de Maria Mercè Marçal.
Bon dia, tristesa
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
I per acabar vàrem estar mirant un altre cop alguns dels blocs/dossiers d'aprenentatge i la Rosa Soler va tornar a insistir en què hem d'aprofundir sobre els temes treballs a classe i que estaria bé canviar els tipus de lletres en aquestes ampliacions per a diferenciar-les de la resta.
Després d'aquesta classe he pogut comprovar que no cal fer un gran treball de memorització de poemes molt llargs o enrevessats, perquè la gent pensi que és més bonic o molt treballat, sinó que qualsevol poema senzill i concís, si es fa de la manera adequada, pot ser una cosa molt bella.
dijous, 1 de desembre del 2011
Fluxogrames, eina de suport del pensament
Avui dia 1 de desembre hem parlat a classe de GTIC sobre els fluxogrames.
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Tenen sempre un únic punt d'inici i un únic punt de terme. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme. Abans s'utilitzava molt en l'àmbit de la informàtica, però avui en dia ja s'utilitza en molts àmbits.
Com a futurs mestres que som, li podem trobar dues utilitzacions:
1. Per planificar les nostres tasques professionals.
2. Podem ensenyar als nostres alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per a prendre i practicar amb els diferents temes que es parlen a classe.
Podem fer fluxogrames amb moltes eines, però a classe hem optat per treballar amb el Gliffy.
Per saber una mica més sobre el seu funcionament, en Jordi Simón ens ha encarregat una activitat que havíem de fer a casa que tractava de crear un fluxograma sobre l'acció de travessar una cruïlla en la que hi ha semàfor. I aquest és el resultat de l'activitat:
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Tenen sempre un únic punt d'inici i un únic punt de terme. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme. Abans s'utilitzava molt en l'àmbit de la informàtica, però avui en dia ja s'utilitza en molts àmbits.
Com a futurs mestres que som, li podem trobar dues utilitzacions:
1. Per planificar les nostres tasques professionals.
2. Podem ensenyar als nostres alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per a prendre i practicar amb els diferents temes que es parlen a classe.
Podem fer fluxogrames amb moltes eines, però a classe hem optat per treballar amb el Gliffy.
Per saber una mica més sobre el seu funcionament, en Jordi Simón ens ha encarregat una activitat que havíem de fer a casa que tractava de crear un fluxograma sobre l'acció de travessar una cruïlla en la que hi ha semàfor. I aquest és el resultat de l'activitat:
dimarts, 29 de novembre del 2011
Glogster
Glogster és una nova eina que hem après a utilitzar avui a la classe de gtic. És una eina web 2.0 que serveix per a crear pòsters digitals. Normalment els pòsters serveixen per transmetre sentiments i emocions, però també per idees. És una manera de convertir els pòsters de cartolina i cola en pòsters digitals interactius en els que pots afegir audio i vídeo.
Per saber una mica més sobre el seu funcionament ha classe hem creat un pòster del tema que nosaltres hem preferit. Aquí us deixo el meu: Glogster
Per saber una mica més sobre el seu funcionament ha classe hem creat un pòster del tema que nosaltres hem preferit. Aquí us deixo el meu: Glogster
dilluns, 28 de novembre del 2011
CmapTools: creació de mapes conceptuals
Avui a classe de GTIC em parlat dels mapes conceptuals. És una tècnica utilitzada per la representació gràfica del coneixement. En aquests es fa una xarxa de conceptes i tots ells és relacionen mitjançant fletxes.
Un mapa conceptual es pot crear a partir de qualsevol editor gràfic, però existeixen diversos programes que ens ajudaran a crear-los d'una manera més fàcil. I un dels més coneguts és el CmapTools.
Un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
L'activitat que que hem fet a classe ha consistit en crear un mapa conceptual a partir d'aquest text:
El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
El meu mapa conceptual és aquest:
Un mapa conceptual es pot crear a partir de qualsevol editor gràfic, però existeixen diversos programes que ens ajudaran a crear-los d'una manera més fàcil. I un dels més coneguts és el CmapTools.
Un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
L'activitat que que hem fet a classe ha consistit en crear un mapa conceptual a partir d'aquest text:
El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
El meu mapa conceptual és aquest:
diumenge, 27 de novembre del 2011
Què és Prezi?
El Prezi és una eina que va més enllà que les presentacions a través de diapositives, està format per un full en blanc pel qual et mous en totes les direccions, entrellaçant totes les idees.
Prezi per tant seria una aplicació de presentacions online que ens permet comunicar idees o conceptes a partir d'una metàfora.
Característiques:
• És un entorn de treball on-line
• És gratuït i té una versió educativa
• Podem editar/compartir col·laborativament
• Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones
• És un entorn multimedial
• Podem treballar a partir de metàfores visuals
• Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes
• Els frames ens permeten definir parts
• El path permet estructurar l'ordre dels frames
• El prezi treballa sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en Power Point
• El seu ús és senzill
• Prezi treballa amb tecnologia flash
• Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o...
Us deixo un enllaç amb una presentació feta per mi: Prezi
Prezi per tant seria una aplicació de presentacions online que ens permet comunicar idees o conceptes a partir d'una metàfora.
Característiques:
• És un entorn de treball on-line
• És gratuït i té una versió educativa
• Podem editar/compartir col·laborativament
• Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones
• És un entorn multimedial
• Podem treballar a partir de metàfores visuals
• Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes
• Els frames ens permeten definir parts
• El path permet estructurar l'ordre dels frames
• El prezi treballa sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en Power Point
• El seu ús és senzill
• Prezi treballa amb tecnologia flash
• Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o...
Us deixo un enllaç amb una presentació feta per mi: Prezi
divendres, 25 de novembre del 2011
Primer dia de recitació de poesia
Avui, divendres 25 de novembre de 2011, ha estat el primer dia de recitació de poesia a classe de COED. Abans de començar la recitació es veia el nerviosisme que tenien les meves companyes, com jo no tinc la recitació del poema fins el tercer dia estava molt tranquil·la i amb ganes de veure com aniria aquesta sessió i com ho farien les meves companyes de classe.
Hem començat fent uns exercicis de respiració per relaxar-nos i per millorar la vocalització.
Un d'ells consistia en agafar un bolígraf i posar-se'l a la boca, i després llegir un tros del seu poema en veu alta amb aquest. Només l'han fet els companys a qui els hi tocava recitar i ho han fet tots al mateix temps.
Un d'ells consistia en agafar un bolígraf i posar-se'l a la boca, i després llegir un tros del seu poema en veu alta amb aquest. Només l'han fet els companys a qui els hi tocava recitar i ho han fet tots al mateix temps.
A continuació, la Rosa Soler, ha demanat algun voluntari/a que tingués una bona vocalització i avui no recités perquè pogués fer d'apuntador/a, en el cas que alguna companya es quedés en blanc i així ajudar-la.
Tot seguit, ha començat la recitació dels poemes de la sessió d'avui. Hi ha hagut de tot, nervis, poemes molt ben recitats, altres que han sapigut controlar molt bé els nervis, altres que no tant.. però cal dir que per ser el primer dia han deixat el nivell molt alt per la resta de la classe. Com a anècdota personal del dia, és que una de les meves companyes ha recitat el mateix poema que he triat jo, i ja és casualitat, perquè hi ha infinitat de poemes.
Un cop acabada aquesta part de la sessió, la Rosa Soler ens ha explicat que aquest exercici de recitació requereix una mica de valentia i de superació nostra, ja que, no és fàcil afrontar-se a un auditori ple de persones i posar-se a recitar.
Durant la segona part de la sessió, hem visualitzat diferents dossiers d'aprenentatge. Penso que ens ha anat molt bé, perquè ens hem adonat de com han de ser els blogs i quins són els errors que podem cometre i així, evitar-los . En el transcurs d'aquesta presentació, la Rosa Soler ens ha donat consells de com millorar, la informació que cal escriure i quina no i també com cal posar-la. Algunes de les informacions més importants les podeu trobar en el següent llistat que us deixo:
- El registre ha de ser formal
- Les entrades han de ser concretes, s'ha de citar per exemple: " A la sessió del divendres 13... "
- S'ha d'esmentar el nom propi d'una persona, d'un centre o d'una entitat, si t'ha donat prèviament permís.
- Contextualitzacions de lloc i espai .
- S'han de tenir més de 8-9 entrades de COED.
- Cal donar raó de tot: descriptiu, ha de quedar constància de tot el que fem.
- S'ha de deixar constància de la feina feta fora de classe.
dilluns, 21 de novembre del 2011
“ EL LIDERATGE EN L’ÀMBIT EDUCATIU”
Tal i com us vaig explicar divendres, la setmana passada vam poder gaudir de la Setmana d'Activitats Extraordinàries. Però el que no us vaig dir és que totes les activitats que vam dur a terme, comportàven una tasca a fer després de la seva realització. Aquestes tasques les estem fent des del marc de Seminari.
Una de les feines ha estat la realització d' un comentari sobre la conferència del Sr. Àngel Castineira Fernández, sobre el tema "El lideratge en l'àmbit educatiu" que ens va fer a l'auditori de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna.
Personalment em va semblar una conferència molt interessant, es van parlar alguns temes que jo havia sentit a ma germana, qui fa algun temps va començar una nova aventura a l'escola, formant part de l'Equip Directiu del seu centre. Sovint l'escoltava explicar vivències o experiències que li passaven, i mentre escoltava a l'orador em recordava a les seves històries.
El Sr. Castineira crec, que va ser un bon comunicador, utilitzant unes TIC adequades i una expressió oral correcta i entenedora adaptada als oients de la conferència.
Penso que el meu comentari sobre aquesta conferència està ben fet i, com que a COED vam estar treballant el tema del bon comunicador, us deixo aquí el treball perquè li doneu un cop d'ull.
Una de les feines ha estat la realització d' un comentari sobre la conferència del Sr. Àngel Castineira Fernández, sobre el tema "El lideratge en l'àmbit educatiu" que ens va fer a l'auditori de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna.
Personalment em va semblar una conferència molt interessant, es van parlar alguns temes que jo havia sentit a ma germana, qui fa algun temps va començar una nova aventura a l'escola, formant part de l'Equip Directiu del seu centre. Sovint l'escoltava explicar vivències o experiències que li passaven, i mentre escoltava a l'orador em recordava a les seves històries.
El Sr. Castineira crec, que va ser un bon comunicador, utilitzant unes TIC adequades i una expressió oral correcta i entenedora adaptada als oients de la conferència.
Penso que el meu comentari sobre aquesta conferència està ben fet i, com que a COED vam estar treballant el tema del bon comunicador, us deixo aquí el treball perquè li doneu un cop d'ull.
divendres, 18 de novembre del 2011
Setmana d'Activitats Extraordinàries
Des de dilluns 14 de novembre fins avui divendres 18 de novembre, temps que ha durat la Setmana d'Activitats Extraordinàries, he pogut gaudir de les diferents activitats proposades i de les quals he pogut treure molt profit i he disfrutat portant a terme les diferents propostes des de la Facultat. Ha estat una primera experiència fantàstica, que m'ha ajudat a conèixer millor també a les meves companyes.
És per això, que no trobareu cap entrada relacionada amb GTIC o COED, durant aquesta setmana ja que es van anul·lar les classes.
És per això, que no trobareu cap entrada relacionada amb GTIC o COED, durant aquesta setmana ja que es van anul·lar les classes.
dilluns, 14 de novembre del 2011
Canals RSS
Els canals RSS són un format XML per sindicar o compartir continguts a la web.
S'utiliza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a una font de continguts.
El format permet distribuir continguts sense necessitat d'un navegador, utilitzant un software dissenyat per llegir aquest continguts RSS. Com per exemple, un dels agregadors que podria llegir aquests canals RSS és el GoogleReader.
S'utiliza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a una font de continguts.
divendres, 11 de novembre del 2011
Consultem els nostres dubtes!!!!
Avui, 11 de novembre de 2011, la classe de COED ha estat molt pràctica per a tothom. La majoria dels alumnes teniem forces dubtes per a la realització dels treballs que la Rosa Soler ens demanava, i així li anàvem fent saber a ella. És per això, que ella davant d'aquesta pluja de dubtes, va decidir resoldre'ls en aquesta sessió. Algunes de les qüestions que ens plantejàvem era com calia fer el treball del comunicador, el de territori, o bé com avaluaria aquest dossier d'aprenentatge. Ens trobàvem una mica desorientats i preocupats.
La Rosa Soler, va decidir realitzar la sessió deixant les dues hores de classe per a treballar a l'aula i així, poder anar fent-li les consultes que cadascú de nosaltres tenia. A mi personalment, m'ha estat molt aprotitós, m'ha anat molt bé demanar-li els dubtes.
Faig una bona critica d'aquesta classe, ja que, el meu grup de territori i jo, vam poder anar a parlar amb la Rosa Soler per explicar-li les nostres idees del treball. I sort que hi vam anar, perquè estàvem fent un treball completament diferent del que els professors demanaven. Després de parlar amb ella vam entendre molt bé l'essència d'aquest treball i a que es referien amb el concepte territori i amb el concepte identitat. Per tant, vam posar-nos a treballar de valent i a canviar les coses que no teníem bé.
De totes maneres, avui també calia entregar-li la poesia que havíem triat per recitar a les seves classes.
Més endavant, quan sigui el meu dia de recitació, us deixaré veure la poesia que he triat.
La Rosa Soler, va decidir realitzar la sessió deixant les dues hores de classe per a treballar a l'aula i així, poder anar fent-li les consultes que cadascú de nosaltres tenia. A mi personalment, m'ha estat molt aprotitós, m'ha anat molt bé demanar-li els dubtes.
Faig una bona critica d'aquesta classe, ja que, el meu grup de territori i jo, vam poder anar a parlar amb la Rosa Soler per explicar-li les nostres idees del treball. I sort que hi vam anar, perquè estàvem fent un treball completament diferent del que els professors demanaven. Després de parlar amb ella vam entendre molt bé l'essència d'aquest treball i a que es referien amb el concepte territori i amb el concepte identitat. Per tant, vam posar-nos a treballar de valent i a canviar les coses que no teníem bé.
De totes maneres, avui també calia entregar-li la poesia que havíem triat per recitar a les seves classes.
Més endavant, quan sigui el meu dia de recitació, us deixaré veure la poesia que he triat.
dijous, 10 de novembre del 2011
El vídeo
Avui a classe de GTIC treballem el tema dels vídeos.
Els vídeos serveixen per transmetre emocions. Aquest estan formats per imatges, la quantitat estàndard d'imatges que hi ha en un vídeo per segon és de 25 aproximadament. Com més imatges per segon hi hagi més pesarà el vídeo i més suaus seran les imatges.
Però la classe l'hem dedicada majoritàriament a retocar un vídeo que ens ha donat el Jordi mitjançant el Windows Live Movie Maker, un programa molt fàcil d'utilitzar en el que podem fer coses molt bàsiques amb els vídeos.
L'activitat que ens va proposar el Jordi consistia en: retallar el vídeo per que durés aproximadament un minut, posar-hi la música, afegir efectes i transicions, posar un títol, un final i lletres enmig, guardar-l'ho en el format estàndard i finalment penjar-ho al youtube.
CREACIÓ DEL VÍDEO
Un cop hem agregat el vídeo dins del Movie Maker hem apretat a editar i després dividir, gràcies a això vam poder agafar les escenes que ens interessaven per tal de retallar el vídeo fins el minut.
Un cop ja teníem el minut de vídeo vam afegir la música, una cançó que prèviament ja vam extreure de http://www.jamendo.com/. Simplement hem d'apretar a agregar música.
Després vam afegir efectes i transicions per que les diferents parts del vídeo quedessin ben enllaçades. per posar-ho hem d'anar a la barra de dalt on posa Animaciones i Efectos visuales.
També vam haver d'insertar un títol al principi, els crèdits al final i una descripció a sobre algunes imatges.
Un cop finalitzat el nostre projecte l'hem guardat en format WVM i l'hem penjat al youtube. I des del youtube l'he insertat a continuació amb el codi embed.
Els vídeos serveixen per transmetre emocions. Aquest estan formats per imatges, la quantitat estàndard d'imatges que hi ha en un vídeo per segon és de 25 aproximadament. Com més imatges per segon hi hagi més pesarà el vídeo i més suaus seran les imatges.
Però la classe l'hem dedicada majoritàriament a retocar un vídeo que ens ha donat el Jordi mitjançant el Windows Live Movie Maker, un programa molt fàcil d'utilitzar en el que podem fer coses molt bàsiques amb els vídeos.
L'activitat que ens va proposar el Jordi consistia en: retallar el vídeo per que durés aproximadament un minut, posar-hi la música, afegir efectes i transicions, posar un títol, un final i lletres enmig, guardar-l'ho en el format estàndard i finalment penjar-ho al youtube.
CREACIÓ DEL VÍDEO
Un cop hem agregat el vídeo dins del Movie Maker hem apretat a editar i després dividir, gràcies a això vam poder agafar les escenes que ens interessaven per tal de retallar el vídeo fins el minut.
Un cop ja teníem el minut de vídeo vam afegir la música, una cançó que prèviament ja vam extreure de http://www.jamendo.com/. Simplement hem d'apretar a agregar música.
Després vam afegir efectes i transicions per que les diferents parts del vídeo quedessin ben enllaçades. per posar-ho hem d'anar a la barra de dalt on posa Animaciones i Efectos visuales.
També vam haver d'insertar un títol al principi, els crèdits al final i una descripció a sobre algunes imatges.
Un cop finalitzat el nostre projecte l'hem guardat en format WVM i l'hem penjat al youtube. I des del youtube l'he insertat a continuació amb el codi embed.
dimarts, 8 de novembre del 2011
Descripció fotogràfica
Avui, dimarts 8 de novembre de 2011, la classe de COED ha estat bastant diferent a la dels altres dies.La feina d'avui consistia en observar a una companya de la classe, a la qual prèviament li haviem demanat el seu permís. Se'ns proposava observar-la perquè ens adonéssim d'un tret característic d'ella. I a partir d'aquí calia fer una descripció d'ella, utilitzant el llenguatge escrit i, també el llenguatge visual mitjançant una fotografia del tret que ens havia cridat l'atenció. Aquesta imatge havia de portar un peu de foto.
En el meu cas vaig estar fixant-me amb una companya del grup A d'Educació Infantil, la Clàudia Amalrich. Aquesta és la fotografia amb la que he volgut descriure a la meva companya.
Després d'observar a la Clàudia durant un dies vaig adonar-me que depenent de com anava vestida, dels colors que portés, del seu estat d'ànim, portava un rellotge o un altre. Per tant, vaig decidir fer-li la fotografia als seus rellotges. No volia fer una simple imatge del seu canell. Així que vaig decidir anar a casa seva i posar-li tots els rellotges que tenia als braços. També vaig dir-li que es posés una samarreta clara i que el fons de la paret també havia de ser clar, pel fet de donar-li importància als colors dels rellotges.
El peu de foto diu així: " Les agulles del rellotge marquen la vida de la Clàudia". Primer, vaig posar el títol en color lila i el fons blanc, però no m'agradava com quedava, per tant, vaig provar de posar aquest lila clar per veure com quedava i em va agradar. De manera, que ho vaig deixar així, quedava bé i no li treia protagonisme als colors dels rellotges, que era el que jo volia. Vaig fer la impressió de la fotografia en un paper fotogràfic.
A continuació us deixo la meva descripció:
Durant la sessió vam penjar les fotografies per les parets de l'aula i vam poder fer una volta per mirar la resta d'imatges que havien fet les meves companyes. Vaig poder observar fotografies de tot tipus, des de imatges molt senzilles a altres retocades amb programes informàtics. Un cop vam acabar de veure-les totes, cadascuna havia de fer un petit comentari de la seva fotografia. A partir d'aquí, vaig a donar-me que mai pots començar a fer una exposició d'un treball teu, explicant el que volies fer però no ho has aconseguit, has de vendre el producte amb moltes ganes, entusiasme i estant segura del que tu has fet està bé.
Quan vaig fer jo el comentari de la meva fotografia vaig explicar, el que us he dit a vosaltres, el fons clar, la importància que volia donar-li als rellotges, etc.. La Rosa Soler, la professora, crec que va quedar contenta de com havia fet la fotografia i que els objectius que tenia, com era la importància dels colors dels rellotges amb un fons blanc, li va agradar. Tot i així, hem va fer llegir el peu de foto varies vegades, vaig quedar estranyada, pensava que no cridava prou. Però el problema no era aquest. Resulta que no pronuncio gaire bé la "ll" i aleshores no s'entenia molt bé el peu de foto, ja que, tenia paraules com agulles i rellotge. Un cop que me assabentat d'això vull posar-me a treballar i a fer exercici per a millorar la meva pronunciació.
Per acabar, m'agradaria dir que ha sigut una sessió emotiva, sentimental, diferent i original a les altres. M'ho he passat bé veient les imatges i els trets que altres companyes han destacat d'altres.
En el meu cas vaig estar fixant-me amb una companya del grup A d'Educació Infantil, la Clàudia Amalrich. Aquesta és la fotografia amb la que he volgut descriure a la meva companya.
Després d'observar a la Clàudia durant un dies vaig adonar-me que depenent de com anava vestida, dels colors que portés, del seu estat d'ànim, portava un rellotge o un altre. Per tant, vaig decidir fer-li la fotografia als seus rellotges. No volia fer una simple imatge del seu canell. Així que vaig decidir anar a casa seva i posar-li tots els rellotges que tenia als braços. També vaig dir-li que es posés una samarreta clara i que el fons de la paret també havia de ser clar, pel fet de donar-li importància als colors dels rellotges.
El peu de foto diu així: " Les agulles del rellotge marquen la vida de la Clàudia". Primer, vaig posar el títol en color lila i el fons blanc, però no m'agradava com quedava, per tant, vaig provar de posar aquest lila clar per veure com quedava i em va agradar. De manera, que ho vaig deixar així, quedava bé i no li treia protagonisme als colors dels rellotges, que era el que jo volia. Vaig fer la impressió de la fotografia en un paper fotogràfic.
A continuació us deixo la meva descripció:
Durant la sessió vam penjar les fotografies per les parets de l'aula i vam poder fer una volta per mirar la resta d'imatges que havien fet les meves companyes. Vaig poder observar fotografies de tot tipus, des de imatges molt senzilles a altres retocades amb programes informàtics. Un cop vam acabar de veure-les totes, cadascuna havia de fer un petit comentari de la seva fotografia. A partir d'aquí, vaig a donar-me que mai pots començar a fer una exposició d'un treball teu, explicant el que volies fer però no ho has aconseguit, has de vendre el producte amb moltes ganes, entusiasme i estant segura del que tu has fet està bé.
Quan vaig fer jo el comentari de la meva fotografia vaig explicar, el que us he dit a vosaltres, el fons clar, la importància que volia donar-li als rellotges, etc.. La Rosa Soler, la professora, crec que va quedar contenta de com havia fet la fotografia i que els objectius que tenia, com era la importància dels colors dels rellotges amb un fons blanc, li va agradar. Tot i així, hem va fer llegir el peu de foto varies vegades, vaig quedar estranyada, pensava que no cridava prou. Però el problema no era aquest. Resulta que no pronuncio gaire bé la "ll" i aleshores no s'entenia molt bé el peu de foto, ja que, tenia paraules com agulles i rellotge. Un cop que me assabentat d'això vull posar-me a treballar i a fer exercici per a millorar la meva pronunciació.
Per acabar, m'agradaria dir que ha sigut una sessió emotiva, sentimental, diferent i original a les altres. M'ho he passat bé veient les imatges i els trets que altres companyes han destacat d'altres.
divendres, 4 de novembre del 2011
Comunicació Digital
Avui,a la sessió de divendres 11 de novembre de 2011, la Rosa Soler ha començat com tots els dies de COED, llegint poesia. Però avui, ha fet una excepció i ens ha llegit dues del llibre Poesies amb suc, que ens ha recomanat de cara a un futur, per poder fer-ho amb els nostres alumnes.
A continuació, hem treballat la comunicació a partir d'una entrevista a Guillermo Orozco. Us deixo aquí el vídeo de l'entrevista i li doneu un cop d'ull. Més abaix teniu les meves reflexions:
Algunes de les reflexions que he pogut extreure són:
Després hem estat analitzant 4 anuncis de televisió diferents. Cal dir que els anuncis de televisió són els textos argumentatius per excel·lència.
A més a més, després d'aquesta sessió vaig posar atenció a la publicitat que fan avui dia per la televisió i podem trobar de tot tipus. Per exemple, anuncis que utilitzen la sensibilitat per fer-nos adonar de les coses que passen habitualment i que molts de nosaltres no veiem. Com seria el cas de la precaució dels accidents de trànsit. Fixeu-vos en aquest de la DGT:
Per finalitzar aquesta entrada, vull acabar dient que les agències publicitàries posen per damunt de tot, els colors, les emocions, els principis morals de la gent per vendre el producte. És important saber llegir bé el missatge subliminar.
A continuació, hem treballat la comunicació a partir d'una entrevista a Guillermo Orozco. Us deixo aquí el vídeo de l'entrevista i li doneu un cop d'ull. Més abaix teniu les meves reflexions:
Algunes de les reflexions que he pogut extreure són:
- No naixem amb les tecnologies inculcades, sinó que tot és basa en un procés pedagògic.
- Família i escola han de treballar conjuntament a l'hora d'educar, ja que, són les dues institucions més importants.
- La comunicació digital és complementaria a la paraula.
- La tecnologia i la interactivitat només serveixen per ampliar informació que el professor està donant.
- Les noves generacions s'adapten més fàcilment a qualsevol canvi, perquè tenen la ment més oberta.
Després hem estat analitzant 4 anuncis de televisió diferents. Cal dir que els anuncis de televisió són els textos argumentatius per excel·lència.
1. Galerías, tornada a l’escola (roba de nens)
- La llum: va guanyant color
- Veu: en off
- Ritme: càmera lenta per accentua allò que ens transmet.
- Música: per mostra la transició
- Accions: trapelleries, per mostrar “bon rollo”
2. Golf (volkswagen)
- Associa el producte amb tenir èxit
- Ens venen un valor
- Llum: fosca, blanc i negre (per transmetre serietat, elegància, etc)
- Música: clàssica
- Ritme: constant
- Missatge: tots necessitem una cosa en que confiar.
3. Barbie (colonia barbie aventura)
- Anunci que fa somriure a l’espectador per convenç-se’l
4. Oh Brother (seat)
- Juga amb els valors de la família per vendre el cotxe.
A més a més, després d'aquesta sessió vaig posar atenció a la publicitat que fan avui dia per la televisió i podem trobar de tot tipus. Per exemple, anuncis que utilitzen la sensibilitat per fer-nos adonar de les coses que passen habitualment i que molts de nosaltres no veiem. Com seria el cas de la precaució dels accidents de trànsit. Fixeu-vos en aquest de la DGT:
Per finalitzar aquesta entrada, vull acabar dient que les agències publicitàries posen per damunt de tot, els colors, les emocions, els principis morals de la gent per vendre el producte. És important saber llegir bé el missatge subliminar.
dijous, 3 de novembre del 2011
Presentacions amb Power Point
Avui a classe de GTIC hem parlat sobre l'utilització dels programes de presentacions, i hem destacat per damunt de tots el programa més conegut de presentacions, el Microsoft PowerPoint.
Aquestes presentacions que s'utilitzen molt en l'educació han de servir com a eina de suport.
Els elements que formen els programes de presentacions són sis: presentació, diapositives, objectes, accions, transicions i animacions.
Les presentacions tenen una sèrie d'avantatges:
• És una guia del que s'està dient.
• Permet incorporar imatges il•lustratives.
• Crear esquemes.
• Poder inserir elements multimedials: imatge, so , video, animacions...
• Més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una gran gamma de colors i formes per clarificar el contingut.
Però no tot són avantatges, també trobem que té molts desavantatges i sobretot una mala utilització:
• Massa informació que no es llegeix amb claredat.
• avegades l'orador es limita a llegir la pantalla.
• Colors i formes de forma indiscriminada, cap ordre estètic ni utilitat.
• Abús d'elements multimedials.
• en alguns casos no es té un bon sistema de projecció.
• Molts efectes d'animació i de transició que distreuen.
• l'orador explica i l'oient llegeix a un ritme diferent (doble discurs).
PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL POWERPOINT
Podriem crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s'obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada.
Seguint aquest mateix model, també podriem crear un "sac" de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori.
També podem col·locar un llorigó i proposar als nostres alumnes que el trobin. I en clicar el llorigó descobrir si la resposta és correcte amb una efecte sonor.
I per acabar una altre opció qe vam treballar va ser la funció motivadora del vídeo a l'escola, fent rferència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
Aquestes presentacions que s'utilitzen molt en l'educació han de servir com a eina de suport.
Els elements que formen els programes de presentacions són sis: presentació, diapositives, objectes, accions, transicions i animacions.
Les presentacions tenen una sèrie d'avantatges:
• És una guia del que s'està dient.
• Permet incorporar imatges il•lustratives.
• Crear esquemes.
• Poder inserir elements multimedials: imatge, so , video, animacions...
• Més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una gran gamma de colors i formes per clarificar el contingut.
Però no tot són avantatges, també trobem que té molts desavantatges i sobretot una mala utilització:
• Massa informació que no es llegeix amb claredat.
• avegades l'orador es limita a llegir la pantalla.
• Colors i formes de forma indiscriminada, cap ordre estètic ni utilitat.
• Abús d'elements multimedials.
• en alguns casos no es té un bon sistema de projecció.
• Molts efectes d'animació i de transició que distreuen.
• l'orador explica i l'oient llegeix a un ritme diferent (doble discurs).
PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL POWERPOINT
Podriem crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s'obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada.
Seguint aquest mateix model, també podriem crear un "sac" de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori.
També podem col·locar un llorigó i proposar als nostres alumnes que el trobin. I en clicar el llorigó descobrir si la resposta és correcte amb una efecte sonor.
I per acabar una altre opció qe vam treballar va ser la funció motivadora del vídeo a l'escola, fent rferència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Treball col·laboratiu wikipedia
Una de les activitats que havíem de fer per GTIC era en grup completar una entrada de la wikipedia del tema que nosaltres volguéssim. Així que juntament amb les companyes del grup van decidir editar l'entrada d’Educació Infantil. Van trobar que era un tema que ens tocava de ple, ja que l’estem estudiant i que en català hi havien molt poques coses.
Per a poder-ho fer, primer de tot ens vam crear un compte al wikispace i a partir d'aquí ja vam poder editar l'entrada que vam escollir.
Érem conscients que allò que poséssim ho podria veure tothom, per tant vam editar l'entrada amb molta cura. Aquest treball ens ha servit per a conèixer millor la wikipedia, una eina que cada dia s'utilitza més. Vam conèixer quines en són les seves parts, com s'edita l'entrada, les discussions...
Aquí deixo l'enllaç de l'article que vam modificar: Educació Infantil
divendres, 28 d’octubre del 2011
Estructura del discurs
L'inici de la classe de COED ha estat molt diferent a totes les altres. Només començar hem visualitzat un vídeo d'una nena de 4 anys recitant una poesia de Nadal.
A continuació hem estat parlant del llibre " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. I entre tota la classe hem extret les idees més rellevants dels 6 capítols que havíem de llegir.
Un cop hem acabat de comentar el llibre, hem començat a treballar un tema nou: l'estructura d'un discurs.
I el primer que hem fet ha estat analitzar aquesta frase "Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat" que amb altres paraules diríem: introducció, desenvolupament i conclusió.
Introducció: "Allò que comença bé està mig acabat"
- Es presenta el tema i els objectius.
- És un dels moments on hi ha més expectativa per part del públic i, per tant, hem d'aprofitar i conquistar-lo.
- No ens hem de justificar, no s'ha de demostrar inseguretat però si autoritat.
- Formules introductòries:
- És el cos del text/treball/exposició.
- Es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
- En aquest moment la concentració del públic baixa i, per tant, hem de motivar-lo amb diferents tècniques
com per exemple: l'humor, els exemples, les anècdotes, etc.
- Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
1. Per a informar: estructura descriptiva i estructura cronològica.
2. Per a convèncer: estructura inductiva, a partir de coses concretes s'arriba a la idea general, estructura deductiva, a partir de la idea general s'arriba a coses concretes.
Conclusió
- Es fa una síntesis i es tanca el discurs.
- Sintetitza les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- En aquest moment el públic torna a estar atent.
- És important dedicar temps a la conclusió, ja que, és la imatge que s'enduran de la persona que ofereix el
discurs i del tema.
- S'ha de fer una conclusió interessant.
- S'han de resumir les idees principals.
- Formules de tancament:
A continuació hem estat parlant del llibre " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. I entre tota la classe hem extret les idees més rellevants dels 6 capítols que havíem de llegir.
I el primer que hem fet ha estat analitzar aquesta frase "Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat" que amb altres paraules diríem: introducció, desenvolupament i conclusió.
Introducció: "Allò que comença bé està mig acabat"
- Es presenta el tema i els objectius.
- És un dels moments on hi ha més expectativa per part del públic i, per tant, hem d'aprofitar i conquistar-lo.
- No ens hem de justificar, no s'ha de demostrar inseguretat però si autoritat.
- Formules introductòries:
- Dir allò que faràs però no fer-ho, no és una bona manera de començar.
- No s'han de fer castellanismes.
- No s'ha de treure importància al teu treball.
- Definició.
- Presentació d'objectius.
- Preguntes.
- Lectura mental.
- Documentació.
- Afirmació provocadora .
- Anècdota.
- És el cos del text/treball/exposició.
- Es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
- En aquest moment la concentració del públic baixa i, per tant, hem de motivar-lo amb diferents tècniques
com per exemple: l'humor, els exemples, les anècdotes, etc.
- Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
1. Per a informar: estructura descriptiva i estructura cronològica.
2. Per a convèncer: estructura inductiva, a partir de coses concretes s'arriba a la idea general, estructura deductiva, a partir de la idea general s'arriba a coses concretes.
Conclusió
- Es fa una síntesis i es tanca el discurs.
- Sintetitza les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- En aquest moment el públic torna a estar atent.
- És important dedicar temps a la conclusió, ja que, és la imatge que s'enduran de la persona que ofereix el
discurs i del tema.
- S'ha de fer una conclusió interessant.
- S'han de resumir les idees principals.
- Formules de tancament:
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l'acció
- Anunci d'un esdeveniment futur
- Promesa
- Apel·lar als sentiments
dijous, 27 d’octubre del 2011
Els hemisferis
Avui a classe de GTIC hem estat comentant entre totes el primer capítol del llibre: FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed.
Paidós. Barcelona. Un dels aspectes que vam treballar del llibre van ser els dos hemisferis. Us deixo aquí un petit esquema en forma de quadrícula perquè es pugueu observar bé les diferències:
Tot seguit, i per acabar, hem vist dos tipus de vídeos diferents. Un que pertany a l'hemisferi esquerre, no utilitzava el llenguatge audiovisual, i un altre que pertany a l'hemisferi dret.
Hemisferi esquerre - Breu història de Catalunya
- Avui en dia, ens domina l'hemisferi dret, és a dir, coneixem a través de les sensacions, emocions, reaccionem amb els estímuls dels sentits i no de la raó.
- A les escoles s'utilitza un ensenyament basat en l'hemisferi esquerra, això vol dir, conèixer a través de la lectura, l'escriptura, etc..
- L'ús de les noves tecnologies poden, a vegades, alterar la nostra forma de pensar, d'expressar-nos. Per tant, això fa que l'home modifiqui. Quan canvia el món, canviem nosaltres.Per exemple, el món en el que van viure els nostres pares és completament diferent en el que estem vivint nosaltres actualment. I passarà exactament amb les properes generacions.
Tot seguit, i per acabar, hem vist dos tipus de vídeos diferents. Un que pertany a l'hemisferi esquerre, no utilitzava el llenguatge audiovisual, i un altre que pertany a l'hemisferi dret.
Hemisferi esquerre - Breu història de Catalunya
- És aconsellable veure aquest estil de vídeo individualment, ja que, en grup és perd molta de la informació que ens aporten. I acaba resultant avorrit pels propis alumnes.
- Quan es veu aquest tipus de vídeo és necessari i essencial prendre apunts de les idees i conceptes que es van dient.
- Apareixen imatges, que són poc importants, una veu que narra, que és molt important perquè és la que dóna tota la informació i una música monòtona, poc important.
- Hemisferi dret - Sopar per a dos
- Aquest estil de vídeos ens crea emocions, sensacions. Podem dir que aquest vídeos ens enganxen i volem arribar al final per saber que passa.
- Les imatges són la pròpia història, no cal que hi hagi veu, i la música reforça el que volen transmetre les pròpies imatges.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Tractament d'imatges
A l'última classe de GTIC vam introduir-nos en un nou tema: la imatge. Per fer-ho vam començar parlant dels conceptes i característiques bàsiques de la imatge digital:
Un cop analitzat i entesos aquests conceptes, ens vam posar a fer pràctiques amb el programa GIMP 2.6, què és un programa lliure i gratuït. El que vam fer va ser començar a treballar amb aquest programa a partir de la imatge " firals de bellvis 2009" que en Jordi Simon ens va penjar al suro de l'assignatura.
Firals de Bellvis 2009 - Fotografia original
Firals de Bellvis 2009 - Fotografia retocada
- La grandària: fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té. A la pràctica els Megapíxels són molt més importants en el moment d'imprimir la imatge. Perquè quan nosaltres visualitzem una imatge a la pantalla de l' ordinador no es pot apropiar bé, perquè les pantalles són de baixa resolució i aleshores concentren pocs píxels.
- El pes: és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
Per exemple, per saber el pes d'una imatge el que hauríem de fer és: clicar al boto dret del ratolí, donar-li a visualitzar, informació de la imatge, mida. - La profunditat de color: fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
És a dir, serà la quantitat de colors que podem posar en una imatge. Quan hi ha més canvis/barreja de possibles colors, la imatge serà molt més "rica". - La resolució: és la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic.
Un cop analitzat i entesos aquests conceptes, ens vam posar a fer pràctiques amb el programa GIMP 2.6, què és un programa lliure i gratuït. El que vam fer va ser començar a treballar amb aquest programa a partir de la imatge " firals de bellvis 2009" que en Jordi Simon ens va penjar al suro de l'assignatura.
Firals de Bellvis 2009 - Fotografia original
Quan ja teníem la imatge descarregada, el següent procés era retallar un tros de la imatge. Per fer-ho havíem d'anar a " caja de herramientas", on trobarem una " herramienta de recorte" i allà apareix un cuter. Aleshores s'ha de seleccionar la part i fer doble clic.
Firals de Bellvis 2009 - Fotografia retallada
Després, havíem d'escalar la
imatge. Per què no sigui tan gran, el que fem és reduir la imatge. Com?
amb l'icona d'escalar, que es troba al fer clic a "imagen". A
continuació, posem els píxels que volem. Pel bloc entre els
650/750 d'amplada és suficient, l'altura es posa automàticament.
Firals de Bellvis 2009 - Fotografia escalada 650x450
Per acabar havíem de retocar la imatge, el que he fet és
eliminar una caixa d'aigua que hi havia, copiant i enganxant les rajoles
del costat. A més, també he eliminat el collar de la dona que té el dit
aixecat, a través de l'icona de clonar.
Firals de Bellvis 2009 - Fotografia retocada
Aspectes a destacar:
- S'han de signar totes les imatges.
- El primer condicionant perquè les fotografies siguin bones és el fotògraf.
- Les òptiques de les càmeres, també són importants. Hi han de tots preus.
- Si la imatge no es vol imprimir, ni retocar, els 5M és suficient.
- Més píxels millor tamany, més pes no és més qualitat.
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Personalitzar l'accés a la web
Hi ha pàgines web que ens ajuden a administrar-nos i organitzar-nos millor, com per exemple igoogle.
Et permet crear una pàgina principal personalitzada. A la part superior hi surt la barra de cercar de Google i sota podràs posar tots els gadgets que vulguis.
Aquests gadgets són molt diversos i permeten accedir a diferents activitats i informació d'altres webs en les que tu hi participes o que consultes diàriament. Per exemple, pots posar-te la teva conta de Gmail, Noticies d'algun diari o web en especial, un calendari, la previsió del temps, jocs d'entreteniment... i així ho tens tot al teu abast.
Això sí, per poder tenir aquesta plataforma és necessari tenir un compte de google. Si us el voleu fer només teniu que clicar igoogle
Et permet crear una pàgina principal personalitzada. A la part superior hi surt la barra de cercar de Google i sota podràs posar tots els gadgets que vulguis.
Aquests gadgets són molt diversos i permeten accedir a diferents activitats i informació d'altres webs en les que tu hi participes o que consultes diàriament. Per exemple, pots posar-te la teva conta de Gmail, Noticies d'algun diari o web en especial, un calendari, la previsió del temps, jocs d'entreteniment... i així ho tens tot al teu abast.
Això sí, per poder tenir aquesta plataforma és necessari tenir un compte de google. Si us el voleu fer només teniu que clicar igoogle
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Delicious
Delicious és un servei gratuït que ens permet guardar les nostres adreces web favorites. L'avantatge que ens proporciona és que podem accedir a elles des de qualsevol lloc on tinguem accés a Internet. A més a més les podem classificar i agrupar gràcies a les etiquetes i també compartir-les amb altres usuaris de la web.
He trobat un tutorial al Youtube que explica amb molta claredat com funciona i per a què serveix:
Us deixo el enllaç del meu delicious
He trobat un tutorial al Youtube que explica amb molta claredat com funciona i per a què serveix:
Us deixo el enllaç del meu delicious
dissabte, 22 d’octubre del 2011
La composició del text
El divendres 21 d'Octubre vam començar d'una forma bastant diferent la classe. La Rosa Soler ens va comentar que si nosaltres ens havíem d'aprendre un poema de memòria, el més lògic era que ella també ho fes. Així que ens va recitar un poema:
" A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"
Maria Mercè i Marçal.
A tot això, també ens va dir que la primera feina es memoritzar, però que quan els nostres llavis recitin el poema fent tasques quotidianes, com ara fregar plats, rentar-nos les dents, etc.. és quan de veritat portarem el poema dins nostre. A continuació, amb tota la classe vam recitar un petit travallengües:
" Una gallina xica, tica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics"
Cal afegir que la lectura en veu alta és una lectura pels altres. Qui llegeix el text és qui ens fa la feina. La feina de l' escoltador és escoltar, i això vol dir entendre, i , entendre vol dir reproduir una imatge.
En el moment de fer una lectura en veu alta cal marcar els signes de puntuació. Per exemple, quan ens trobem una coma en un text cal comptar per dintre 3 segons, en canvi amb el punt cal estar-s'hi 5 segons. Aquestes són les pauses correctes que s'haurien de fer a nivell tècnic. Aquestes pauses ens poden sobtar, perquè estem molt mal acostumats/viciats a saltar-nos els signes de puntuació. I són importantíssims perquè ajuden al escoltador a entendre millor el que el lector està llegint.
A més a més de tot això, també ens ha donat temps de treballar la composició del text:
PLANIFICAR: reflexionar
1.1- Anàlisis de la situació comunicativa: a qui? que? per què? com?
1.2- Recollida d'informació
1.3- Selecció i ordenació de la informació
REDACTAR: transformar les idees a text oral/escrit, tenint en compte l'estructura del text. El paràgraf és el contenidor del que recollirem una sola idea principal.
REVISAR: és aconsellable revisar-ho dues vegades. Cada cop en una cosa diferent: en la forma i el contingut. De la forma revisarem la competència lingüística i del contingut la coherència, l'estil..
" A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"
Maria Mercè i Marçal.
A tot això, també ens va dir que la primera feina es memoritzar, però que quan els nostres llavis recitin el poema fent tasques quotidianes, com ara fregar plats, rentar-nos les dents, etc.. és quan de veritat portarem el poema dins nostre. A continuació, amb tota la classe vam recitar un petit travallengües:
" Una gallina xica, tica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics"
Després vam visualitzar un tros d'un programa del canal 33 dedicat al poeta Miquel Martí i Pol.
Aquest vídeo ens ha permès diferenciar tres tipus diferents de recitar un text:
Aquest vídeo ens ha permès diferenciar tres tipus diferents de recitar un text:
- Recitació teatral
- Recitació d'un text des del cor i dir-ho de memòria
- Lectura en veu alta
Cal afegir que la lectura en veu alta és una lectura pels altres. Qui llegeix el text és qui ens fa la feina. La feina de l' escoltador és escoltar, i això vol dir entendre, i , entendre vol dir reproduir una imatge.
En el moment de fer una lectura en veu alta cal marcar els signes de puntuació. Per exemple, quan ens trobem una coma en un text cal comptar per dintre 3 segons, en canvi amb el punt cal estar-s'hi 5 segons. Aquestes són les pauses correctes que s'haurien de fer a nivell tècnic. Aquestes pauses ens poden sobtar, perquè estem molt mal acostumats/viciats a saltar-nos els signes de puntuació. I són importantíssims perquè ajuden al escoltador a entendre millor el que el lector està llegint.
A més a més de tot això, també ens ha donat temps de treballar la composició del text:
PLANIFICAR: reflexionar
1.1- Anàlisis de la situació comunicativa: a qui? que? per què? com?
1.2- Recollida d'informació
1.3- Selecció i ordenació de la informació
REDACTAR: transformar les idees a text oral/escrit, tenint en compte l'estructura del text. El paràgraf és el contenidor del que recollirem una sola idea principal.
REVISAR: és aconsellable revisar-ho dues vegades. Cada cop en una cosa diferent: en la forma i el contingut. De la forma revisarem la competència lingüística i del contingut la coherència, l'estil..
dijous, 20 d’octubre del 2011
Web 2.0
Web 2.0 crea i organitza els continguts. Són els mateixos usuaris qui decideixen, creen i comparteixen els continguts. També s’anomena web social per les implicacions que està tenint en tots els nivells de societat.
No és fins l’any 2004 que és comença a parla d’aquest terme web 2.0. És Tim O’Reilly qui introdueix aquest concepte.
Una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors de continguts, on per damunt de tot hi ha la comunicació. Es tracta, doncs, d’un nou marc d’interacció, participació i comunicació social, allunyat del model anterior.
L’usuari és protagonista, decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull, selecciona.
No és fins l’any 2004 que és comença a parla d’aquest terme web 2.0. És Tim O’Reilly qui introdueix aquest concepte.
Una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors de continguts, on per damunt de tot hi ha la comunicació. Es tracta, doncs, d’un nou marc d’interacció, participació i comunicació social, allunyat del model anterior.
L’usuari és protagonista, decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull, selecciona.
El món de les imatges i la música a Internet
Avui, dijous 20 a classe de GTIC hem après com diferenciar a Internet les imatges que podem o no podem baixar-nos. També hem fet el mateix amb la música.
Abans de visitar tres pàgines diferents, el Jordi Simon ens ha plantejat dues preguntes:
1. Si trobem una fotografia al Google com sé si te llicència Creative Commons?
2. Com puc a través de Google veure una llicència Creative Commons?
Imatges:
Flicker: www.flickr.com
Els passos que s'han de seguir:
Aquest és el format de la pagina de fliker només entrar.
Sxc.hu: www.sxc.hu
Els passos que s'han de seguir:
Aquest és el format de la pàgina de sxc
Google Image: www.google.es/imghp
Aquest es el logotip que tots coneixem.
I per acabar també cal citar aquesta pàgina web: commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
Com a conclusió podem dir que el Flicker té imatges de més qualitat, perquè qui penja les imatges són aficionats a la fotografia i els hi agrada. En canvi google no hi ha tanta qualitat, i normalment les imatges que et mostren estan en altres pàgines web.
Música:
Molts usuaris d'Internet es baixen música il·legalment amb programes com el Ares, eMule..
Els programes que són legals, per descarregar-se música son el: Itunnes i spotify.
També hi ha una pàgina web on et permet descarregar-te tota aquella música, no comercial, us deixo aquí l'enllaç: www.jamendo.com/es/
I per acabar, en aquesta pàgina podem trobar totes aquestes webs, entre d'altres, per poder utilitzar tot tipus de música i fotografies sota la llicència Creative Commons: http://search.creativecommons.org/
Abans de visitar tres pàgines diferents, el Jordi Simon ens ha plantejat dues preguntes:
1. Si trobem una fotografia al Google com sé si te llicència Creative Commons?
2. Com puc a través de Google veure una llicència Creative Commons?
Imatges:
Flicker: www.flickr.com
Els passos que s'han de seguir:
- Búsqueda avançada
- Triar l'opció de: buscar sólo dentro de contenido con licencias Creative Commons.
- Després d'haver fet això, el cercador et buscara totes aquelles imatges que es poden utilitzar legalment.
Aquest és el format de la pagina de fliker només entrar.
Sxc.hu: www.sxc.hu
Els passos que s'han de seguir:
- T'has de registrar a la pàgina, fen-te un compte
- Seleccionar una imatge i mirar: view image license
Aquest és el format de la pàgina de sxc
Google Image: www.google.es/imghp
- Búsqueda avançada
- Derechos de uso: se puede utilizar o compartir libremente
Aquest es el logotip que tots coneixem.
I per acabar també cal citar aquesta pàgina web: commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
Com a conclusió podem dir que el Flicker té imatges de més qualitat, perquè qui penja les imatges són aficionats a la fotografia i els hi agrada. En canvi google no hi ha tanta qualitat, i normalment les imatges que et mostren estan en altres pàgines web.
Música:
Molts usuaris d'Internet es baixen música il·legalment amb programes com el Ares, eMule..
Els programes que són legals, per descarregar-se música son el: Itunnes i spotify.
També hi ha una pàgina web on et permet descarregar-te tota aquella música, no comercial, us deixo aquí l'enllaç: www.jamendo.com/es/
I per acabar, en aquesta pàgina podem trobar totes aquestes webs, entre d'altres, per poder utilitzar tot tipus de música i fotografies sota la llicència Creative Commons: http://search.creativecommons.org/
dimecres, 19 d’octubre del 2011
CREATIVE COMMONS
Què és?
Creative
Commons és una organització dedicada a reduir les
barreres legals per a compartir treballs creatius. Aquesta
organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema
tradicional de drets d'autor fins al domini públic.
Quin objectiu té?
L'objectiu
de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que
terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes
condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la
creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots
els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons
proposa tenir "alguns drets reservats".
dimarts, 18 d’octubre del 2011
La descripció
Avui a petit grup de COED hem estat treballant el tema de la descripció. Per fer-ho vam anar seguint diferents exemples que la Rosa Soler havia recopilat en un dossier.
El primer que hem fet ha estat visualitzar el videoclip d'unes de les cançons més escoltades aquest estiu: Jenifer - Els Catarres
DIFERENTS MODELS DE LA DESCRIPCIÓ:
1. Cançons: poesia cantada
3. Poesia:
Si parlo dels teus ulls
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietud d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secrets dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
4. Novel·la:
7. Vídeo:
El primer que hem fet ha estat visualitzar el videoclip d'unes de les cançons més escoltades aquest estiu: Jenifer - Els Catarres
DIFERENTS MODELS DE LA DESCRIPCIÓ:
1. Cançons: poesia cantada
- El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana)
- Lila, Whiskyn's
- Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades)
- Com un puny, Raimon: descripció d'un sentiment
- Nit de Sant Joan, Sisa
- Passeig virtual per l'obra d'En Joan Brossa www.joanbrossa.org
" La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"
3. Poesia:
- Gernika, Palau i Fabre (narrativa)
- Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
Si parlo dels teus ulls
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietud d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secrets dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
4. Novel·la:
- El carrer estret, Josep Pla
- Els homes que no estimaven a les dones, Stieg Larsson
- " La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla
- Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
- Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara
- Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
- Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger)
7. Vídeo:
- Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009
- Els Catarres - Jenifer: analogies/comparacions
diumenge, 16 d’octubre del 2011
La còpia en el món de la tecnologia
A l'última classe de GTIC vam començar temari nou: la cultura i el programari lliure.
Per introduir-nos en aquesta nova matèria vam observar i comentar aquest vídeo.
Que teniu penjat en aquesta entrada:
Aquest vídeo interactiu, mostra de manera divertida i curiosa una forma d'entendre la importància que té copiar en el món de la tecnologia.
Es poden observar dos processos diferents en la còpia: la digital i l'analògica.
Per introduir-nos en aquesta nova matèria vam observar i comentar aquest vídeo.
Que teniu penjat en aquesta entrada:
Aquest vídeo interactiu, mostra de manera divertida i curiosa una forma d'entendre la importància que té copiar en el món de la tecnologia.
Es poden observar dos processos diferents en la còpia: la digital i l'analògica.
- El digital és un procés ràpid, com seria,per exemple, fer una copia d'un CD per un amic o amiga.
- L'analògic és un procés més lent i complicat.
Un cop entès tot això, vam parlar d'un nou concepte: Creative Commons.
Per començar a entendre una mica la idea d'aquest nou terme, vam llegir un article on a més a més d' informació relacionada amb aquest terme, hi havia la seva definició: és una organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual.
En aquest article també parlava d'altres termes desconeguts per nosaltres, com per exemple:
copyleft, copyright, llicència, Electronic Frontier
Foundation i la diferència entre free, lliure i gratis.
Us deixo aquí la definició d'aquest termes:
- copyrigt: és el dret de còpia
- copyleft: es permet la lliure distribució de còpies i versions modificades
- llicència: permís, contracte entre tu i l'autor
- free: lliure (no parlem de gratuït)
- Electronic Frontier Foundation: organització que manté els drets d'expressió lliure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)